Bloc del Rocker

Festa Major Alternativa de Sants

2008-07-30T19:24:00.002+02:00

El Districte nega un espai digne i estable a les Festes Majors Alternatives del barri !

Com ja sabeu des de fa 14 anys una bona colla de veïnes del barri de diversos col·lectius i associacions agrupats en l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) organitzem la Festa Major Alternativa. La FMAS s’ha convertit ja en un referent dins el global de la Festa Major de Sants amb un model autogestionat, que no rep subvencions, basat en la Cultura Popular i amb vocació intergeneracional, no vol ser un simple espai de concerts pel jovent i per això necessita d’un espai adequat per a desenvolupar-hi tant els actes diürns com els actes nocturns on hi assisteixen milers de persones del barri i de fora.

És clar que l’únic espai que reuneix aquestes condicions actualment és el Parc de l’Espanya Industrial que va ser recuperat per la lluita veïnal a principis dels anys vuitanta després d’intenses mobilitzacions. Doncs bé, tot i haver presentat amb més de mig any d’antelació la sol·licitud completada amb un informe tècnic detallat de Parcs i Jardins avalant la possibilitat de fer les festes al Parc, tot i que el propi Districte ens oferia aquest espai fa tres anys, tot i que tant el Centre Social de Sants com la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) han escrit un manifest en què exigeixen a l’Ajuntament que concedeixi el permís per el Parc a la Festa Major Alternativa la resposta és un NO taxatiu. I l’únic argument que utilitza el Districte és que ells hi realitzaran activitats de petit format, activitats no demanades per ningú i que a més es poden realitzar perfectament en altres emplaçaments del barri, fet que no pot suportar un esdeveniment de la magnitud de la FMAS. Així doncs l’Ajuntament del PSOE i ICV simplement denega el permís per una decisió política. No els interessa que la Festa Major Alternativa es consolidi més del que ja ho està perquè és un espai que escapa del seu control. Només és una qüestió de voluntat... que no tenen !

Tot i això esperem que la lògica s’imposi i la regidora Imma Moraleda repensi la seva incomprensible posició.

Avui com ahir l’Espanya Industrial pel veïnat de Sants !

Una experiència a La Campana

2008-07-24T18:30:00.002+02:00

Setembre de 2006, quart intent de treure'm la teòrica per lliure en aquell preciós edifici a tocar de l'Hospitalet de nom musical: la Campanya. Els nervis estaven a flor de la pell de tot el personal des de quarts de nou del matí. Era ja finals de l'estiu però la calor feia acte de presència i et feia suar de mala manera, unida als inseparables nervis després d'un estiu pensant en el carnet desitjat.

Un a un anem entrant a la sala en mig d'un ritual molt digne de la burocràcia orquestrada per l'administració espanyola de la mà de la Dirección General de Tráfico. Els funcionaris, com no podia ser d'altre manera, no van dir cap paraula en la llengua del país ocupat, només faltaria. Mica en mica, doncs, vam anar entrant i prenent posicions a la sala. Per culpa o gràcies al meu cognom, vaig ser dels últims a ser cridats i a prendre lloc en aquelles incòmodes cadires.

Una vegada tothom va estar al lloc assignat i fet el recompte, es procedeix al repartiment dels ditxosos testos que t'han de permetre agafar un volant i posar-te a en circulació en alguna de les perilloses carreteres del país i rodalies. Gràcies al lloc que em va tocar ocupar, vaig ser dels últims a rebre els quatre fulls plens de preguntes i imatges estúpides, unes imatge que tenien moltes reminiscències dels anys vuitanta. Un cop rebo l'examen, prèvia acreditació amb el Documento Nacional de Identitad, me n'adono que l'examen no estava escrit en la meva llengua, malgrat que en el moment de la matricula vaig marcar una raquítica casella a l'extrem inferior esquerre del formulari on posava "català". Malgrat haver complert tot el tràmit burocràtic que la legalitat espanyola exigeix, el meu examen no era en català. Acte seguit, i conscient del que podria suposar però conscient igualment que el nostre poble haurà de fer actes molt més grans de sobirania per recuperar la normalitat, aixeco la mà mirant a una de les vigilants que ja havia tornat al seu lloc de comandament. La senyora, d'uns 55 anys, s'acosta col·locant-se les ulleres pensant-se que li faria una pregunta referent al test. Arriba al lloc i li comento:

"Al formulari de matrícula vaig marcar la casella "català" i vostès m'han donat un examen en castellà. Voldria fer l'examen en català." La dona es treu les ulleres, aixeca el cap per mirar-me a la cara, i m'espeta: "Quieres el examen en catalán? Sabes que pasa, que solo piden el examen en catalán los negros i los moros de Vic, porque dicen que no entienden el español. Y tu, tampoco lo entiendes?" La meva resposta, encès i nerviós com estava, no va ser gens agradable: "mire usted, yo no soy ni negro, ni moro, ni soy de Vic, soy de Badalona y quiero hacer el examen en mi lengua. Esto es todo".

De males maneres em va dir que m'hauria d'esperar i que no em donarien més temps que la resta de companys d'aula, malgrat haguéssin passat ja uns minuts que ja podia anar donant per perduts. Va anar a buscar l'examen a les catacumbes d'aquell meravellós edifici digne de la película "les 12 proves d'Astèrix", i me'l va gairebé llençar sobre la taula. Em poso a fer l'examen en la meva llengua i el vaig aprovar. Per sort no hauria de suportar més aquell merdós i caspós ambient espanyol.

13 anys de la matança de Srebrenica

2008-07-11T03:43:00.003+02:00

Ahir vaig anar a un acte, molt ben organitzat per Acció Solidària-Igman, per presentar un llibre de fotos de la matança que hi va haver fa tretze anys a Srebrenica. Una frase que m'ha agradat molt d'en Tarik Samarah, fotoperiodista i autor del llibre "Srebrenica", és que no volia xerrar massa, que les seves fotos ja ho deien tot. Una imatge val més que mil paraules, frase típica, però no per això molt encertada.

L'any passat vaig poder assistir a la cerimònia que es fa a Srebrenica per poder enterrar dignament les restes que s'han trobat en fosses comunes durant tot l'any en tot el territori de Bòsnia-Hercegovina. Va ser una experiència molt dura, però malgrat tot, veure com els familiars, amics, etc , poden enterrar els seus és d'una emoció indescriptible. Recordo, que el dia gris i plujós, també acompanyava. Tot i la cruesa de la cerimònia, a mi em va marcar molt més el dia abans, quan a mitja tarda varem visitar el lloc on l'endemà es farien tots els enterraments. Us ho reconec, i no em fa cap vergonya, vaig plorar. Tot i així, vaig tornar molt content de Bòsnia, de veure com un poble oprimit que ha patit les mil i una, ha aixecat el cap.

Llegiu-vos el text que us poso a continuació. En aquest cas, les paraules valen més que mil imatges.

Assassinats per segona vegada

*• El reconeixement que hi va haver un genocidi no mitiga la impotència bosniana per l'absolució de Sèrbia.*

SLOBODAN Minic*
La decisió del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia (CIJ) d'exculpar Sèrbia dels crims de guerra comesos a Bòsnia, concretament a Srebrenica, va deixar perplexos els familiars de les víctimes de la matança més gran que hi ha hagut a Europa des de la segona guerra mundial. "Ens han matat per segona vegada", deia, entre llàgrimes i amb fotos del seu marit, els seus fills i germans afusellats a Srebrenica, una àvia bosniana davant l'edifici del tribunal.
Exactament 15 anys després de l'inici de la guerra dels Balcans, aquest ambigu veredicte, que exculpa Sèrbia i culpa els serbobosnians del genocidi, va aixecar els ànims i els sentiments extrems entre els seus protagonistes. La sentència, que obre noves incògnites en la difícil situació dels Balcans, va ser rebuda amb diferents graus d'entusiasme o decepció, segons la comunitat o for- ça política. Els croats de Bòsnia la van rebre amb indiferència. Croàcia la va condemnar, però amb alleujament --¿qui podrà demanar la seva responsabilitat per les atrocitats comeses a la part de Bòsnia que ells controlaven?--. Els serbobosnians la van rebre amb ambigüitat. Per un costat la van celebrar, perquè durant anys havien demanat i fins i tot havien fet xantatge al Govern bosnià perquè retirés la denúncia. Per l'altre, la decisió del tribunal els deixa com a únics culpables del genocidi.

El govern de Sèrbia i els seus ciutadans, en general, van celebrar la sentència. No els afecta gaire la part que proclama la seva culpabilitat i responsabilitat moral. En una època de profunda immoralitat, en què ser moral és sinònim de ser feble i ingenu, una condemna moral fa riure. De com el va afectar la condemna parla el fet que els representants de Sèrbia, mitja hora després del judici, celebressin el veredicte a la seva ambaixada a l'Haia amb xampany i música, com si es tractés d'un èxit esportiu. La satisfacció es va estendre per tot el país perquè, si no hi ha culpabilitat oficial, no hi ha necessitat de cap dolorosa catarsi nacional, de demanar disculpes i, encara menys, d'indemnitzar i reparar. Per demostrar la verdadera cara del seu règim, un dia després de la decisió judicial, el Parlament serbi va rebutjar l'aprovació que condemnaria el genocidi de Srebrenica.
Els bosnians, especialment els musulmans, s'han tornat a sentir impotents. Segons la seva lectura del veredicte, sembla que 200.000 morts, 8.000 només a Srebrenica, han estat les víctimes d'un parell de bojos, irresponsables i incontrolables. En la seva desolació, s'aferren a un únic detall positiu: al final s'ha reconegut que en aquest país sí que es va cometre el genocidi, i es nomenen alguns culpables i els seus còmplices.
¿Com podem comprendre la decisió del màxim òrgan de la justícia internacional? Sabent que la base ideològica per a la guerra dels Balcans era el Memoràndum de l'Aca- dèmia de les Ciències i les Arts Sèrbia, que el pla militar el van elaborar polítics i militars serbis, que en els primers dies l'Exèrcit serbi va ocupar i va entregar als serbobosnians els punts estratègics de Bòsnia, que tota la logística procedia de Sèrbia, que la majoria d'oficials serbobosnians cobraven nòmines de Belgrad, que la tasca de mentalització per a la guerra la va fer l'església ortodoxa sèrbia, que la terrible imatge de l'execució d'uns xavals bosnians arrestats a Srebrenica demostra que els assassins portaven l'uniforme de l'Exèrcit serbi, etc., llavors la decisió del tribunal es pot entendre només en clau política.
Exposa la mateixa idea el comentarista d'un diari de Sarajevo: "La decisió del tribunal ens pot decebre, disgustar o fins i tot fer enfadar, però no sorprendre. El poder polític és el que constitueix i dissol tots els tribunals --no se'n coneix ni un que s'hagi constituït per si mateix, inclòs aquest de l'Haia--". Opino el mateix. Es tracta d'un veredicte summament polític. L'anomenada comunitat internacional, amb la seva injusta conclusió, vol suavitzar la postura del Govern serbi en les difícils negociacions sobre el futur de Kosovo, la província (encara) sèrbia, amb majoria albanesa, que demana independència, on va començar i on s'acabarà el galimaties balcànic.

I aquí és on s'equivoquen els polítics occidentals. Ja l'hi va dir a *Moratinos* el ministre d'Exteriors serbi. Ho diuen i ho demostren els extremistes i radicals d'aquest país, que després de la publicació de la sentència van sortir al carrer amb signes i icones de sants ortodoxos ja vistos en les massacres de Bòsnia, convençuts més que mai de la seva paranoica idea que la guerra que van començar i van portar a terme no era una agressió, un crim ni un genocidi, sinó "la guerra santa per una causa justa". I quin lloc més idoni per acabar la guerra santa que Kosovo, la terra santa de tots els serbis.
¿I què es pot dir de les víctimes, executades per les idees i les armes dels ara exculpats? Dotze anys després de la massacre, la majoria dels assassinats encara no estan identificats, i sembla que mai ho estaran. Després de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, sembla que els assassins, tampoc.

*Periodista. Exdirector de Cultura de la Ràdio Televisió de Sarajevo.

Revetlla de Sant Joan a Sants

2008-06-18T12:19:00.002+02:00

Com cada any arriba Sant Joan, el solstici d'estiu, i, com cada any arriba la revetlla de la plaça Osca. Com ja és habitual el Casal independentista de Sants Jaume Compte organitza una revetlla amb tots els ingredients que es necessiten per a gaudir d'una nit tant màgica com aquesta: sopar, espectacle de diables i concert de música alegre i animada.

La celebració de la revetlla per part del casal neix amb la voluntat de recuperar les tradicions i de dur-les i viure-les al carrer. Aquest últim punt pren aquest any major importància amb la privatització que s'ha viscut des de fa més d'un mes de la plaça Osca.

Així doncs, us esperem a tots i a totes el proper dilluns 23 de juny a partir de les 21h a la plaça Osca.

Podeu comprar els tiquets del sopar al Terra d'escudella o al mateix Casal.

Salut i bona revetlla!

El III Dia de les Seleccions Catalanes

2008-06-04T16:52:00.001+02:00

PRESENTACIÓ

El Dia de les Seleccions Catalanes arriba aquest any a la seva tercera edició. Després de Vic '06 i Reus '07, aquest 2008 l'encarregada d'acollir la festa de les nostres Seleccions és la ciutat de Girona.
El Dia de les Seleccions és una jornada lúdica i festiva que apropa el nostre esport a tothom i alhora demostra que el nivell català és mereixedor del reconeixement internacional. En les dues edicions anteriors s'hi han pogut veure encontres internacionals de futbol, futsal, hoquei patins, tennis taula, corfbol i molts d'altres, però també s'ha fet una important tasca de difusió d'aquells esports on ja som reconeguts i que potser encara no tenen la difusió que es mereixen, com ara el pitch&putt,el futbol australià, l'icestock o el físic-culturisme. Són moltes les federacions esportives catalanes que s'afegeixen cada any a aquest esdeveniment, una festa que, després de dues edicions de gran èxit, ja s'ha consolidat com una data assenyalada en l'agenda de l'esport català.

El III Dia de les Seleccions Catalanes arriba en un moment molt especial. Especial per la sensibilització social que viu Catalunya els últims temps pel que fa a la reclamació de l'oficialitat esportiva i especial també per les últimes fites assolides en aquest sentit en el terreny judicial.
La recent sentència del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) confirmant la legitimitat de l'admissió de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling dins de la federació internacional obre una gran porta d'esperança per les nostres aspiracions. Per tot plegat, us convidem a tots i a totes a gaudir amb nosaltres del dia 7 de juny, per fer una mica més vostres les Seleccions Catalanes i per fer palès el vostre suport i la vostra implicació amb la nostra reivindicació.
Serà un dia amb competicions de primer nivell, amb jocs i activitats per a totes les edats, amb exhibicions espectaculars de trial i biketrial, amb música i diversió, en definitiva, UN DIA PER A RECORDAR!

Us hi esperem; no hi podeu faltar!

Mobilitzacions arreu del país per exigir la llibertat d'en Franki

2008-05-06T17:42:00.002+02:00

Dimarts, 6 de maig
TERRASSA (Vallès Occidental). A les 12:30 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC). Xerrada informativa a càrrec de dos membres de la Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) sobre el cas d’en Franki. Convoca el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

VIC (Osona). A les 20 hores a la plaça del Pes

Dimecres, 7 de maig
BELLATERRA (Vallès Occidental). A les 13h a la plaça cívica de la Univesritat Autònoma de Barcelona (UAB): 2a Jornada de Lluita pel Franki a la seva universitat. Durant tot el dia es farà difusió i també hi haurà una manifestació i acció.

TORTOSA (Baix Ebre). A les 18.30 h, a la plaça Sant Blai. Concentració

BARCELONA (Barcelonès). A les 18.30 h, a la plaça Sant Jaume. Concentració

VALÈNCIA (Horta). a les 20 h, a la plaça de l’Ajuntament.

Dijous 8 de maig
GANDIA (Safor) A les 12 hores, a la plaça de l’Ajuntament

BARCELONA (Barcelonès). A les 13.30h A l’entrada Facultat del Raval (Geografia i Història, i Filosofia) de la Universitat de Barcelona (UB). Concentració. Convoca el Sondicat d’Estudiants dels Paísos Catalans (SEPC)

Marxa de vehicles a Brians-2. Punts de sortida: BARCELONA: 18h Avinguda del Doctor Marañon. TERRASSA: 18:30h Rambleta del pare alegre (Hotel Don Cándido)

CERDANYOLA (Vallès Occidental)al vespre, davant de l’Ajuntament

MOLINS DE REI (Baix Llobregat) a les 20.30h davant de l’Ajuntament. Concentració. Dilluns passates van reunir en assemblea diferents col·lectius de la comarca i especialment de Molins de Rei per començar a organitzar una campanya a la nostra comarca per donar a conèixer el cas i per exigir la llibertat d’en Franki. Els col·lectius participants som Ka la Banya, el CSO l’Eskondite, Endavant, la CUP, l’Ateneu Mulei i també col·lectius de la comarca, de Martorell, Esparreguera, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Corbera de Llobregat i d’altres poblacions que avui no han vingut però que també s’hi afegiran.

Divendres, 9 de maig
SABADELL (Vallès Occidental). A les 19h davant l’Ajuntament. Concentració i un acte de suport

CASTELLÓ (Plana), A la vesprada, davant de l’Ajuntament

RIBES (Garraf) A les 19h. Davant de l’Ajuntament. Concentració convocada per la Coordinadora Antirepressiva del Garraf amb solidaritat amb en Franki.

VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf). A les 20. A la plaça de la vila. Concentració convocada per la Coordinadora Antirepressiva del Garraf amb solidaritat amb en Franki.

VALLS (Alt Camp) A les 20.30h , davant dels Jutjats,

Dissabte, 10 de maig
SABADELL. A les 16.45h a l’estació “Sabadell Rambla” dels ferrocarrils, es farà una sortida conjunta per anar a Barcelona

BARCELONA: Manifestació a 18h Plaça Universitat

Diumenge 11 de Maig
MOLINS DE REI (Baix Llobregat)
11:00H. Pintada de Mural (al Passeig del Terraple)
14:00H. Dinar Popular, dinarot paella (beneficis per la campanya pel Franki de Terrassa)
- Paella Vegana - Postres i Vi
18:00H.Xerrada sobre Dones i Presons

Dissabte, 24 de maig
Palma. Concentració

PARLA BE EL CATALA O CONVIDA! El lingüista emmascarat.

2008-05-06T16:54:00.001+02:00

Proposta de joc social lingüístic (i patriota)

La proclamació de la Independència de Catalunya potser serà el 2014 (o poc desprès).I potser la proclami el filòleg Carod o algun altre patriota o,senzillament,la decideixi decidir el poble català.Qui sap.Però,i la normalitat de la nostra llengua?,quan arribarà?,hi som a temps?

Al llibre del Víctor Alexandre "TV3 a traïció",es pot llegir una interessant anècdota que tenia com a protagonista al popular Mikimoto.En aquest passatge,Miquel Calçada troba una manera elegant de corregir a alguns dels seus convidats al programa "El Mètode Larson".Així,quan Justo Molinero i Jordi Sànchez van parlar de "colilles",Mikimoto no va trigar gaire en parlar de burilles.I quan Ferran Torrent i Marina Geli van parlar de "puros" tampoc no va trigar gaire en parlar de cigars.

Tots,si fa no fa,sabem de les dificultats i la basarda del voluntarisme lingüístic.Del mantenir-no´s fermes emprant la nostra pròpia llengua a tot arreu.En tot moment i circumstància.Com som dignes i admirables iniciatives com la de les parelles lingüístiques.Tot amb tot,perquè no ens ho fem una mica menys feixuc?

Podríem jugar.Molts hem conegut El joc del savi,una mena de trivial amb preguntes i respostes sobre cultura,geografia,història de Catalunya.En aquest altre joc,juguesca,divertiment del que es tractaria és de cultivar o continuar dignificant el català alhora que reforcem els nostres(alts o senzills) coneixements de l´idioma i,sempre i en tot cas,farem patriotísme,farem nació.

Metodologia bàsica:

Qualsevol trobada amistosa,de treball,política etç.Una cafeteria desprès d´una assemblea o grup de treball o comissió,un bar de copes.El local o casa de fulanet o de Pepeta.Un parèntesi lúdic a la feina amb els companys.Un trajecte de insomni en rodalies on es van acumulant les hores i els dies de retard... Que hi han ganes de gresca..s´engega el joc.

Del que es tracta és que una qualsevol de les persones reunides,sense previ avís ni comunicació a cap altre dels membres tertulians s´erigeixi en "lingüista emmascarat" o corrector tapat.Es a dir,al llarg del dinar,sopar o trobada habitual hi haurà una(però podrien òbviament ser-ne més) persona que "fiscalitzarà" la conversa actuant de martell de consciència lingüística(és un dir)de tots els presents.D´una manera desenfadada i tampoc exhaustiva ,lògicament, anirà fent "marcadors" amb els barbarismes i incorreccions del altres companys.Evidentment,ell no compatibilitzarà(si no és el cas de més d´un tapat) doncs actua sobre avís.I,al final de la trobada,reunió,etç.,mirarà de trobar el moment de passar "comptes"...No cal examinar tot el que hom ha parlat al llarg de la trobada,pot ser suficient un tram de la mateixa.

Posem per cas: Joaquim Maria,tu has comés dues incorreccions i un barbarísme.En canvi tu,Rosa has fet cinc incorreccions,vuit paraules mal escrites i vint-i-vuit barbarismes.Per últim,tu Josep LLuís has comès tres incorreccions i dos barbarísmes...Qui guanyaria? Fácil oi? Guanyaria (perderia) na Rosa...Per tant,convidaria al proper sopar,dinar o cafetó o cigaló o entrada al cinema la Rosa.

(qui pensi que estava pensant en Rosa Chacón,Joaquim Maria Puyal o Josep LLuís Carod Rovira en els exemples anteriors és molt lliure de pensar-ho,fins i tot ho encertaria)

A partir d´aquí,la casuística.Jugar amb el tapat o "destapat" fins i tot si algú ho suggereix.

Poden,per descomptat,participar tota mena de jugadors o grups.Filòlegs amb metges.Polítics o amateurs de la política.Nascuts a Olot o a Cornellà.Immigrants amb pagesos.Especialment interessant pels qui s´animen per primer cop a parlar en català,entre ells...Les combinacions serien infinites.Això sí,gent del club del "barco" millor que no toquin massa la pera(és correcte això de la pera?)que prou feines vàrem tenir en assimilar "vaixell" i "segell".

Les decisions del "jutge" talp seran inapel.lables davant qualsevol comité de competició.Bé,seran tant discutibles com la memòria i els coneixements de la resta de jugadors (malgrat ells) cregui adient d´apel.lar.Tot plegat de "bon rotllo" (bon rotllo?,barbarisme?) i pensant sempre en la nació i el sue idioma propi.

Cal evitar,no siguem cruels,que sempre perdin i convidin els mateixos.Algú podria arribar a sospitar que l´esperit d´en Pompeu Fabra el persegueix! Fórmules: les que us semblin més oportunes.A tall d´exemple: acumulant "derrotes" (punts) qui "sol" perdre.Tres derrotes d´un jugador equivaldrien a una de sola d´un altre.O no pot perdre el mateix jugador o jugadora amb els mateixos(exactes) "contrincants" dues vegades seguides.

No ha de resultar una cosa ni maquiavèl·lica· ni recaragolada òbviament.Per tant,oblideu-vos de gravadores,tampoc és per a tant.Sí hom podria arribar als "tribunals" del IEC o a la Plataforma per la Llengua en canvi...o al diccionari més proper i punt.

Les economies febles podrien gaudir d´un descompte permissiu,etç.

Bé,la imaginació i la militància de tots que faci la resta.S´admeten comentaris i suggerències.

Curiositat 1.-Estaria bé,com a bateig de foc al joc un duel entre Joaquim Maria Puyal i Carod Rovira(filòlegs ambdós)

Curiositat2.-Us imagineu una hipotètica conversa en la línia de: "al dinar del Majèstic les coses van quedar com van quedar però tu, Duran i LLeida vas cometre més incorreccions que jo.Estàs amb deute amb mi!"

Salut i que guanyi(no perdi) el millor!

Empresonen en Franki sense notificar-ho als advocats

2008-04-28T19:40:00.002+02:00

Aquest matí, els Mossos d’Esquadra han detingut en Franki, veí de Terrassa, molt conegut en la ciutat vallesana per la seva implicació en moltes lluites populars. La detenció d’en Franki s’ha produït sense haver-ho notificat als advocats i ni tan sols haver fet el tràmit ordinari de la citació prèvia.

Recordem que en Franki no ha deixat mai d’atendre cap requeriment judicial, ni cap citació a comissaria i és per això que cal considerar aquesta detenció i empresonament com un intent d’agafar per sorpresa l’entorn polític d’en Franki i frenar així la resposta popular de suport.

Denunciem per tant, la maniobra del Departament d’Interior que, provocant l’empresonament immediat i sens avís, pretén silenciar un cas que sens dubte acabarà trascendint a l’opinió pública i de la que hauran de donar moltes explicacions: per l’estrip a una bandera espanyola s’ha iniciat un procés que acaba amb un veí de Terrassa a la presó i ni més ni menys que amb una condemna de 2 anys i 7 mesos.

Concentració davant de la Model de Barcelona

El grup de suport, Solidariatat Antirepressiva de Terrassa, ha llençat ja una crida a concentrar-se davant de la Model, presó en la que, com a mínim inicialment, quedarà privat de llibertat.

Demà, dimarts, 29 d'abril, concentració a dos quarts de vuit del vespre davant l'Ajuntament de Terrassa.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

Els Mossos d’Esquadra carreguen contra una concentració davant la Model

Unes cent persones, que de forma espontània s’han ajuntat davant de la presó Model de Barcelona, exigint la llibertat d’en Franki, acaben de patir una càrrega policial dels Mossos d’Esquadra.

Vuit furgones d’antidisturbis: nervis al Departament d'Interior

Sense creuar paraula, els Mossos d’Esquadra han decidit provocar una càrrega que ha fet que el centenar de persones concentrades es retirin cap a carrers propers a la presó. Malgrat això, el grup de solidaris s’ha reagrupat i segueixen insistint amb la seva presència la llibertat d’en Franki. A les dues i vint minuts, s'ha produit una segona càrrega. Pel moment no hi ha ferits de consideració.

Diada de Formentera a la Vila de Gràcia

2008-04-21T16:52:00.002+02:00

Per tercer any consecutiu la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM)

organitza aquest proper dissabte 26 d'abril la seva *III Diada de Formentera
a la Vila de Gràcia* amb l'ajuda de la coordinadora de *Colles de Cultura de
Gràcia* i amb la col·laboració del Consell de Formentera i de l'Ajuntament
de Barcelona, Districte de Gràcia.


Com en els darrers anys, la III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia
adopta el mateix format que les dues edicions anteriors. Aquest dissabte 26
d'abril a partir de les 17:00 hores es té previst que s'iniciïn les seves
activitats amb la projecció del documental *Aigua Clara *amb la presència
del seu director, Carmelo Convalia i de l'historiador formenterer Santiago
Colomar. Es tracta d'un documental que segueix la línia temporal de la vida
d'un mariner anarquista, Joan Colomar Torres, per fer un recorregut històric
des de l'any 1913 fins la mort del dictador, posant especial atenció a la
colònia penitenciària que va haver-hi durant els anys 1940 i 1942 a l'illa
de Formentera, coneguda amb el nom de *Sa Colònia* o *Es Campament*, on
arribaren a haver uns 1500 presoners republicans de tot arreu. A més a més
el documental visualitza la Formentera rural i l'emigració de principis del
segle XX i repassa els seus progressos, l'arribada de la II República i els
esdeveniments que es varen viure a l'illa durant la Guerra Civil.


A partir de les 19:00 hores s'iniciarà la Cercavila a la plaça Rius i Taulet
i des d'on partirà el seu recorregut pels carrers més emblemàtics de la Vila
de Gràcia amb la presència de les diferents colles de cultura de Gràcia i
les colles de ball popular de Formentera, que realitzaran una mostra del seu
ball típic al final de la Cercavila, a la plaça de la Virreina, on al mateix
temps hi haurà el típic convit d'orelletes (pasta dolça) que es fa durant
una ballada popular formenterera.


A les 21:00 hores a la plaça del Nord es realitzarà un tast de la
gastronomia típica de les Pitiüses realitzada amb productes locals de
l'illa, que fan d'ella una gastronomia peculiar marcada pel seu aïllament
temps enrera. Acte seguit es podrà gaudir a la mateixa plaça del Nord d'un
concert de Rock Illenc amb l'actuació del grup formenterer 4 de Copes i de
l'eivissenc Pota Lait, aquest últim mític durant els dos anys anteriors de
la Diada.


En les dues edicions anteriors, la Diada es va convertir en un punt de
trobada que va tenir la sort d'aplegar a un gran nombre de gent, la majoria
d'ella estudiants pitiüsos a Barcelona i molts d'illencs que resideixen
durant tot l'any a Catalunya, així com també amics amants de l'illa. Per
això mateix, la Comissió de Festes de Santa Maria us vol convidar un any més
a la tercera edició de la Diada, per tal de fer d'aquesta la consolidació
d'un punt d'encontre entre tots els illencs i Catalunya per tal de fer més
fort el vincle que tenim entre la cultura, la llengua i la identitat que ens
uneix.


Comissió de Festes de Santa Maria

cfsm.formentera@gmail.com
http://santamaria.balearweb.net/

Per Sant Jordi, nova jornada nacional de recollida de signatures pel Dret de Decidir

2008-04-14T18:27:00.002+02:00

El Dret de Decidir ha d'estar a les nostres mans

Fa uns mesos milers i milers de catalans i catalanes vam omplir els carrers de Barcelona reclamant el dret de decidir sobre les nostres infrastructures: un pas ineludible per a millorar-les era i és tenir a les nostres mans el funcionament complet de rodalies, la recaptació i gestió de tots els impostos des de la nostra terra, la capacitat de poder prioritzar el transport públic, el coneixement seriós i complet de les nostres relacions fiscals amb l’Estat.

Han passat mesos i la necessitat de comptar amb la capacitat de decidir per poder debatre i trobar solucions a aquestes necessitats no fa més que accentuar-se dia rera dia: del traspàs de rodalies ni se’n parla, de la internacionalització del gran aeroport de Catalunya-El Prat només se’n sap que tindrem sort si l’Estat espanyol no interfereix un cop més la liberalització del transport aeri, dels problemes energètics només en sabem – i a mitges- els incidents greus d’Ascó, la impossibilitat de tocar una gota d’aigua sense el permís de Madrid, la imposició de la immensa autopista elèctrica de 400.000 volts, per vendre energia francesa al nord d’Àfrica ... Quan podrem realment tenir a les nostres mans el poder de decidir sobre tot això?

Quan parlem del Dret de Decidir estem parlant d’això i de que com a nació que som hem de ser la font d’on sorgeixin les decisions que ens afecten de ple : ens cal tenir a les nostres mans el dret i el poder de decidir. I per decidir, cal , en una democracia plena, poder consultar el poble, exercint el dret de convocar referèndums. No pot ser que els nostres parlaments a Catalunya, al País Valencià, a les Illes estiguin tan buits de contingut polític, que no tinguin el poder de convocar referèndums i que sempre calgui el vist i plau de Madrid. Els nostres parlamentaris i parlamentàries rebran d’aquí poc temps les desenes i desenes de milers de signatures ciutadanes que els farem arribar de manera pública perquè es treguin la son de les orelles i reclamin en nom de tot el poble aquest dret.

El 9 de març vam ser moltíssims els pobles i les persones que en un sol dia vam plantar-nos al carrer per recollir aquest clam en forma de signatures.

Ara, el 23 d’abril, per Sant Jordi, hi tornarem a ser i encara a més i més pobles: totes i totes pel dret de decidir!

Blanca Serra

Plataforma pel Dret de Decidir

Time for freedom

2008-04-10T16:03:00.005+02:00

'TIME FOR FREEDOM'

Ja no hi ha torretes de vigilància. Ni filferrades. Ni 'check-points' de
la RUC. Ni paracaigudistes al servei de la reina. Ni tanquetes a Falls
Road. Ni vagues de fam. I els blocs H són buits de presos.

Han passat 3.650 dies, deu anys ja, des que els històrics Acords de
Divendres Sant van reforçar el reeixit procés de pau a Irlanda del Nord,
van finiquitar l'era d'exclusió social i d'apartheid polític de la
comunitat republicana i van obrir l'etapa de noves institucions i de
govern multipartit, consumat el 8 de maig de 2007 amb la insòlita
instantània que aplegava Gerry Adams i Ian Parsley.

Els acords, amb ratificació popular, van obrir alhora la possibilitat de
noves institucions nord-sud a l'illa de James Conolly, van inaugurar un
nou cicle Londres-Dublín i van consolidar unes vies polítiques que
superaven trenta anys de violència, que havien convertit el Nord d'Irlanda
en el territori més militaritzat d'Europa. D'aleshores ençà ho hem vist
quasi tot: la llibertat dels presoners, dràstics informes sobre la RUC que
urgien reformes de les estructures policíaques, regressions i aturades, la
suspensió de l'autonomia, el desarmament de l'IRA i McGuiness i Adams a
les institucions de govern.

Fet i fet, perquè un procés de pau mai no és un punt d'arribada, sinó de
sortida. I no és exempt d'entrebancs i de dificultats. Encara avui queden
serrells: relatius al reconeixement de la violència repressiva de l'estat
britànic (sovint amb la complicitat de Dublín). Encara no s'han fet
públics els informes que han de certificar els nivells de guerra bruta que
es van assolir. Tampoc no deixa de sorprendre que un Blair amb un rivet
infantil es projecti permanentment com a àrbitre del procés i no pas com a
part activa i determinant de quaranta anys d'un conflicte que ha causat
més de 3.000 morts.

El mirall resolutiu irlandès, allà on molts s'interpel.laven sobre el
conflicte basc, existeix. Segur. Però existeix encara més, molt més, el
mirall britànic respecte de l'executiu espanyol. Allà ni ZP, ni Aznar, ni
González, ni la UCD abans, s'hi han emmirallat mai. Ni tan sols han fet la
seva particular Declaració de Downing Street. Malgrat que Irlanda demostri
avui els rèdits impagables del procés de pau, a la pell de brau
prefereixen la 'línia dura' i la 'guerra sin cuartel'. I així ens van les
coses, mentre a Irlanda desmantellen les casernes.

En aquest àmbit, dos detalls més semblen importants. L'un, i aviat és dit:
que una herència colonial anacrònica és avui més motiu de vergonya que no
pas d'orgull al Regne Unit. L'altre, com avís a navegants: no sé pas on
paren totes les Thatchers del moment, ni els falcons de la guerra, ni els
professionals de l'antiterrorisme que burxaven la por i que tant
sovintegen per aquestes contrades.

Però, dels dos detalls anem al fet neuràlgic. Hem passat del 'No time for
love' dels anys 70 a Belfast i Derry al 'Time for peace' llaurat aquests
darrers deu anys, per albirar el futur d'un 'Time for freedom' dels sis
comptats. Aquesta és la bona nova. Que ja no hi ha torretes, ni tancs, ni
filferrades per a la llibertat d'Irlanda. I que per a la causa
republicana, ja no hi ha cap més límit que la voluntat popular. Aquesta és
la notícia. La gran notícia. Per a ells, per a tots nosaltres i per a la
lliure determinació dels pobles.

David Fernandez

El 26 d'abril, puja al tren Jaume I amb la Federació Llull

2008-04-07T17:41:00.005+02:00

Un any més, el País Valencià celebra la seva diada amb una manifestació i un concert que, enguany, tindran lloc a Alacant, la segona ciutat més important del País Valencià.

Per a l'ocació, la Federació Llull posa en marxa el Tren Jaume I, un tren que portarà a tothom que s'hi apunti de Barcelona fins a Alacant, fent parades a Tarragona, Castelló de la Plana i València, per poder assistir a la celebració.

Un cop a Alacant, tindrà lloc la manifestació sota el lema "ALACANT SI" i, a continuació, les actuacions de Betagarri, Antònia Font, La Gossa Sorda i Mugroman amenitzaran la festa de la diada.

Dissabte, 26 d'abril

TREN JAUME I

9.30 h - Barcelona - Estació de Sants
10.30 h - Tarragona
Castelló de la Plana
València
15 h - Alacant

La tornada es farà després del concert.
Dinar Popular

Manifestació "Alacant, sí!"
18.00 h, a les escales de l'IES Jorge Juan.
21 h - Concert de Betagarri, Antònia Font, La Gossa Sorda i Mugroman.

PREUS (inclou: tren, dinar i concert)
Preu: 40€ Socis d’Òmnium, ACPV o OCB: 35€
Reserva:
A través del telèfon 93 319 80 50 o a la seu d’Òmnium (Diputació, 276, pral. Barcelona).

Inauguració del Via Fora Sants

2008-04-04T15:11:00.002+02:00

El proper dijous 10 d'abril la xarxa de cafès-restaurants Via Fora! inaugura
un nou local al barri de Sants.

Al gener vam inaugurar el Via Fora! Pati Manning i aquest divendres 4
d'abril reobrirem el Via Fora! CAT, vinculat al Centre Artesà
Tradicionàrius, després d'un període d'obres. I seguim ampliant la nostra
xarxa de locals.

Per fer-ho hem convidat el cantautor Albert Fibla, que amb el seu concert
obrirà un espai dedicat de manera regular als nous valors de la cançó, amb
la intenció que el Via Fora! Sants sigui un espai de referència en aquest
gènere.

Els Via Fora! són cafès-restaurants extesos a diferents parts de Catalunya
on s'hi ofereixen activitats de divulgació i difusió de la cultura catalana,
de democràcia popular i de gastronomia. Els Via Fora! són els ateneus del
segle XXI.

Cròniques Colonials - Nou CD de Mesclat

2008-04-03T16:20:00.009+02:00

CORRANDES COLONIALS

Amb la mateixa sonsònia,
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.

No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l´imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.

Aviat alçarem el vol,
ara ja fem les maletes
que l´imperi espanyol
per fi se´n va a fer punyetes.

Més que una gran aventura
ha estat un joc d´acrobàcia,
però dintre de la desgràcia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·làcia
que amb tota la cara dura
anomenen democràcia.

Mentre dins la caverna
creuen les ombres del foc
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de casena,
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.

Ai adéu, Espanya, adéu
ja marxem, fotem el camp
que ara és hora de ser lliures
de trencar el darrer lligam.

La MAT i les mobilitzacions ciutadanes

2008-04-01T10:42:00.002+02:00

Ahir diumenge hi va haver a Girona una gran manifestació contra la M.A.T. A part de moltíssimes pancartes i cartells de protesta i reivindicatius, l’eslògan més unànime era «No a la MAT, ni aquí ni enlloc.» L’anterior manifestació anti-MAT havia tingut lloc a començaments de mes a Perpinyà. I és que fins ara ja se n’havien fet quatre més. La de Girona ha estat una d’aquelles que em fa goig, no solament perquè hi va participar molta gent (particulars, associacions, ajuntaments, comarques, pagesos, ecologistes, tant del Principat com de la Catalunya del Nord), sinó també perquè la gent era molt diversa. Les manifestacions més homogènies, benvingudes siguin. Però és evident que les que congreguen persones més diverses -per la procedència, l’edat, la condició social o cultural- són les que millor reflecteixen la mateixa diversitat social i, doncs, les que acaben fent l’efecte que estàs al mig d’una reclamació que té un suport ampli, difús, escampat, ric. (Qui vulgui una breu crònica de la manifestació d’aquest diumenge i, és clar, informació sobre tota la campanya, pot anar a: http://www.nomat.org/)

A hores d’ara resulta ben clar que la millora de la qualitat, quantitat i seguretat en el subministrament d’energia elèctrica és absolutament imprescindible, però que es pot aconseguir molt bé sense l’obra monstruosa i faraònica que es vol fer, una obra que ha estat precedida de vacil·lacions de tota mena i de plantejaments que no han tingut per res en compte la visió global de les necessitats energètiques ni les possibilitats del territori ni el bé comú que representen la preservació del medi ambient i del paisatge. Vejam si la intervenció del coordinador europeu, Mario Monti, que d’aquí a un parell de dies vindrà a Girona, serveix per a alguna cosa. Ell ha estat un dels que ha insistit en la importància de les mobilitzacions ciutadanes per prendre adequadament el pols a l’enuig i al rebuig.

Això és el que, més enllà d’aquest cas, ens pot portar a reflexionar sobre la importància democràtica de les mobilitzacions ciutadanes. Lamentablement, són poc freqüents: molta gent adopta una actitud desanimada, escèptica, deixada, submisa, i acaba amb una actitud sotmesa; s’accepta pràcticament tot, s’aguanta tot, ens ho acabem empassant tot. A mi, encara em té astorat que el col·lapse espectacular del transport públic l’octubre i el novembre passat no desencadenés un allau de protestes multitudinàries que haurien paralitzat el país. Ja he dit més d’una vegada que els sindicats no van estar a l’altura. I no hi va estar el govern, ni tampoc els partits polítics. Ara bé, qui realment va reaccionar pitjor va ser la ciutadania, perquè ella n’era la primera i principal afectada. El cas del transport i de les comunicacions és espaterrant, però no és únic. Hi ha moltes coses que ens haurien de treure de polleguera si fóssim ciutadans realment responsables i volguéssim exigir, per tant, responsabilitats a aquells que en tenen. En això, al capdavall, es manifesta la capacitat democràtica d’un poble, en la seva capacitat d’acció i de reacció.

Algú potser pensarà que la gent és prou llesta, que ja s’ha adonat que les mobilitzacions no serveixen de res i que no val la pena amoïnar-s’hi. Aquesta actitud resignada em sembla terrible, perquè senyalitza el principi de la fi. Sé perfectament -no sóc ni tan ingenu ni tan optimista- que la veu del poble és poc escoltada. Sé perfectament que moltes accions i iniciatives populars han acabat en no-res o en ben poca cosa. Però també sé que altres han tingut èxit: o no recordem el referèndum que es va fer a Palamós per salvar la Platja de Castell? No recordem alguna campanya contra marques comercials que han hagut finalment de replantejar les seves estratègies? I totes les accions a favor de la retolació en català, ¿que potser no han tingut èxit? No n’hauran tingut el cent per cent, és clar. Però tot l’èxit que hagin tingut -poc o molt- ha estat degut a la visió, la decisió, el coratge i la tenacitat de persones i grups que s’hi han posat, que han lluitat, que no han retrocedit. Si no hagués estat per l’excel·lent campanya de la Comissió de la Dignitat avui encara molts es pensarien que és just que els papers siguin a Salamanca. Avui, però, no solament n’hem recuperat uns quants sinó que tothom sap, a Catalunya, que els altres estan segrestats, que el govern espanyol incompleix les seves pròpies lleis i que aquesta és una batalla que guanyarem segur.

D’això n’hauríem d’estar convençuts: els ciutadans -fins i tot des de la simple perspectiva de consumidors- tenim molta més força de la que ens pensem. I sobretot, de la usem. Perquè el monopoli de la violència és de l’Estat. Però la força encara és nostra. I, en molts casos, també la raó.

Josep-Maria Terricabras

15 anys de Via Fora / Nova web

2008-03-28T17:49:00.004+01:00

http://www.viafora.cat

El Via Fora ! va neixer al barri de Gràcia de Barcelona l´any 1993 , impulsat per l´ Oriol Creixells Calvet i amb el suport de 50 persones del món cultural , associatiu i polític dels Països Catalans. La intenció era i és crear una xarxa de locals que a part d´oferir un servei de restauració amb productes de la terra , fossin un punt de trobada de la gent compromesa amb el país i un espai de dinamització cultural amb una programació estable.

Els Via Fora! són uns cafès-restaurants on a més de poder degustar-hi productes dels PPCC són un punt de trobada de gent compromesa amb el país i, s'hi organitzen tota clase d'activitats culturals:exposicions, presentacions de llibres, concerts, sopars-tertúlia... L'objectiu del Via fora !, és anar obrint espais semblants a tots els Països Catalans.

En aquests moments hi ha vuit locals i estem treballant per obrir-ne més en els pròpers anys.

Durant aquests 15 anys han passat per el Via Fora! molts artistes i músics com : Brams , Mesclat , Roger Mas , Gerard Quintana , Feliu Ventura , Toni Albà , Pont d´Arcalís , Obrint Pas , Al Tall , Santi Arisa , Matamala , Ocults , Josep Thio , Miquel Gil , Cesk Freixas , Pomada , Carles Belda i els Badabadoc ... i una llarga llista més . Artistes actualment consolidats han fet els seus primers passos als VIa Fora!

Hem organitzat sopars -tertúlia amb gairebé tot el mon polític , cultural i intelectual del nostre país com : Sergi pamies , Miquel Calçada , Toni Soler , Josep Lluis Carod Rovira, Joan Puigercós , Felip Puig , Jordi Sanchez , , Pep Riera , Carles Campuzano , Joan Laporta , Miquel Sellarés , Magda Oranich , Eliseu Climent........

Hem organitzat cursos de Tast de vins , presentacions de llibres , recitals de poesia , Autocars per assistir a manifestacions en defensa de la llengua i cultura catalanes, Cursets entorn de la Història de Catalunya,la Taberna Mediterrania a les rambles de Barcelona i la fira d´arrel tradicional de Manresa .Nits de cap d´any Mítiques amb concert anual de Mesclat en el Centre Artesà Tradicionarius.

Arribar fins on som ara, no ha estat fàcil, però continuem, amb moltes ganes , molta il.lusió i amb la voluntat clara de contribuir a la normalització cultural del nostre país i en definitiva a la llibertat dels Països Catalans.

Documental sobre Terra Lliure a Televisió de Catalunya

2008-03-26T16:32:00.004+01:00

Aquest divendres 28 Televisió de Catalunya emetrà , dins del programa "El documental". Aquesta coproducció es va poder visionar en una pre-estrena i presentació a Facultat de Comunicació Blanquerna fa pocs mesos, que Llibertat.cat va analitzar. Es tracta d'un treball audiovisual que analitza l'experiència d'aquesta organització armada en què joves d’ahir són preguntats per joves d’avui. Dues generacions buscant respostes. I les troben, segons la nota de premsa que es va fer sobre l'estrena (veure bibliografia comentada). Aquest documental va enllestir-se alhora que una altra peça titulada Terra Lliure, punt final , que TVC va emetre fa uns mesos.

Es tracta d'un treball que va provocar una allau de crítiques, d’articles de premsa i fins i tot una declaració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Una conseqüència d’això va ser que Retorn a la terra lliure va patir l'ajornadament de la seva emissió a TV3.

Retorn a la terra lliure , és una coproducció de Televisió de Catalunya amb La Lupa Produccions, Mallerich Paco Poch i La Quimera Editora Audiovisual, amb la col·laboració de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) i dirigida per Oriol Gispert, Marc Balfagón, Jordi Sanglas i Marc Parramon.

Tal i com han comentat els seus autors, ells van néixer en els anys en què l’organització armada catalana es donava a conéixer amb la seva activitat. Un element que ha permès abordar el tractament del documental des d’una percepció objectiva i polièdrica, en termes històrics i humans. La narració de l’experiència de cinc militants independentistes fundadors de Terra Lliure tli de l’independentisme contemporani aporta un ventall de noves informacions, valoracions i perspectives fins ara poc conegudes malgrat la proliferació en els darrers anys de documentals i bibliografia sobre l’independentisme armat als Països Catalans.

Segons han explicat els seus autors, aquest documental va enllestir-se alhora que el titolat Terra Lliure, punt final , que TVC va emetre fa uns mesos. Aquell treball va provocar una allau de crítiques, d’articles de premsa i fins i tot una declaració del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Una conseqüència d’això va ser que Retorn a la terra lliure va ajornar la seva emissió a TV3.

Llibertat.cat ja va oferir una anàlisi a partir del visionat del documental el passat 17 de gener a la Facultat de Comunicació Blanquerna. A la notícia Presentació pública del documental "Retorn a la terra lliure" valoràvem com els cinc testimonis de l’experiència fundacional de Terra Lliure van coincidir en molts aspectes, això malgrat que entre ells es denotaven vivències i percepcions diferenciades, de vegades fins oposades, sobre els encerts i els errors de l’activitat de l’organització clandestina.

Tots cinc han coincidit al documental a reconéixer que Terra Lliure és fruit de l’impuls d’aquelles persones “derrotades durant la transició”, que van veure esvair-se els objectius de ruptura i d’un marc democràtic real. Tota una generació que maldava contra l’oblit de l’agressió feixista del 36 i de la dictadura i que va decidir emprendre la via de l’enfrontament contra l’operació de maquillatge de la Restauració que tenia per objectiu mantenir les mateixes estructures de poder.

Igualment, tal i com destaca Carles Benítez a una de les seves intervencions, tota aquesta generació que basteix l’independentisme contemporani coincideix en els seus referents de lluita per la ruptura durant el franquisme, especialment marcats per les execucions de 1975 i la mort de Puig Antich, una peça clau per entendre qui optava aleshores per la “Reconciliación nacional” i qui per la ruptura democràtica.

El documental també deixa clar quin són els inicis de Terra Lliure, de la mà del PSAN-provisional i dels resistents provients de l’experiència d’EPOCA. Josep de Calassanç Serra “Cala” il.lustra serra_bentez_i_pelegrperfectament l’esperit que va donar vida a aquest nou moviment, en el marc de l’any 1979 i en una localització simbòlica concreta, la que aporta el nom de les resolucions de Fontpedrosa (Catalunya Nord).

Els entrevistats responen un llarg seguit de preguntes, com ara sobre la legitimació de l’ús de la violència exercida per Terra Lliure, davant la qual Serra exposa l’exemple que, front la frase “la calle es mia” del aleshores ministre de l’Interior Fraga Iribarne, ell hi contraposa “El carrer és de tothom i no de ningú en concret, i si cal defensar-lo per a tothom potser cal fer-ho a garrotades”. Unes reflexions sobre aquesta legitimitat de les accions de Terra Lliure que, a opinió de Carles Castellanos, com a reacció davant la impotència va fer despertar simpaties pel fet que eren “accions de reivindicació quotidiana”, adreçades a la reivindicació ecològica, obrera o de la llengua.

El vessant humà està tothora present al documental, raó per la qual es distingeix dels altres intents de tractament de l’existència de Terra Lliure massa sintètics, excessivament historicistes o fins que pecaven de sensacionalistes en alguns moments. L’aparició pública de Quim Pelegrí aporta una novetat en el seu testimoni, ja que es tracta d’uns dels primers membres dels escamots de l’embrió de Terra Lliure que va viure de prop la mort de dos dels seus militants i que va resultar greument ferit durant una acció armada. És, malgrat això, un testimoni esbiaixat en el temps, ja que Pelgrí va abandonar en pocs anys la filiació política, i aporta un testimoni humà indestriable de la seva experiència personal, no sense retrets i crítica.

Quant al vessant humà és especialment interessant la perspectiva de proximitat de les persones entrevistades. Els cinc independentistes ofereixen, amb el seu testimoni i a través de les càmeres, una imatge aproximada de les seves persones, més enllà del seu paper com a partíceps en el compromís de l’independentisme clandestí. Els records infantils de cadascú, els seus compromisos socials o la seva tasca laboral, les vivències anecdòtiques i fins emocionals queden recollides i complementen una imatge polièdrica i humana en tota la seva complexitat. carles_sastreSón especialment impactants el testimoni de Serra sobre com va haver d’informar de la mort de la seva mare a Carles Sastre, mentre aquest es trobava exiliat a París i sense contacte amb el país. O bé els relats de com la guàrdia civil va torturar Castellanos durant la seva detenció del 1988.

La formació i socialització d’aquestes persones també queda recollida a través del seu viatge iniciàtic en la presa de consciència política: en el cas de Benítez en destaca el paper de l’escoltisme i de l’associacionisme a Sant Just Desvern com a presa de consciència del sentiment de pertinença al país i a la classe treballadora.

El documental té un fort component crític, fins autocrític. El retrobament d’algun d’ells, entre els quals s’havia trencat el contacte durant anys, ofereix una mostra d’aquesta capacitat autocrítica i honesta que fornia les persones que van nodrir Terra Lliure en els seus inicis. Un bon exemple d’això és el parer manifest sobre la ingerència d’ETA als Països Catalans, que tots ells consideren com a negativa, especialment durant els anys en què l’Esquerra Independentista era un moviment puixant i amb una expressió armada pròpia. En aquest sentit, compten amb un gran valor tant els testimonis que expliquen com els independentistes catalans col.laboraven amb ETA durant el tardofranquisme, oferint refugi i fins realitzant accions armades de solidaritat; carkes_castellanosperò també la vivència de Carles Castellanos i el seu fill, que van resultar afectats per l’explosió dins dels magatzems Hipercor l’any 1987.

Tots cinc, malgrat les revisions dels errors i la tenacitat de les seves conviccions, coincideixen a considerar que Terra Lliure va contribuir encertadament a fixar un anhel independentista. Un exemple d’això és que la fixació dels lemes i les consignes continuen existint avui com a mostra de resistència nacional i social. L’independentisme, gràcies a ells, continua lluitant cada dia amb més força per la ruptura amb uns estats que neguen els drets democràtics i les llibertats del nostre país.

Notícia publicada a Llibertat.cat

Sants o Sans?

2008-03-24T19:41:00.002+01:00

Ara fa uns dies un mural nou a la cafeta de Can Vies va engegar un debat sobre toponimia. “Hem de dir Sants o Sans?”. Tot i que la resposta sembla fàcil cal a dir que no ho és tant, doncs, com recull l’històriador Josep M. Vilarrúbia-Estrany, el debat es viu desde fa molts anys.

Als nostres barris les llegendes sobre la toponimia són moltes, però el cas més complicat és el de Sants. A Hostafrancs, per exemple, s’explica que el nom del barri provenia de “Hostal-franchs”, indicant que en aquell indret no es pagaven taxes per entrar a Barcelona, però això és del tot fals, doncs justament era a Creu Coberta on hi havia els burots.

L’origen del nom prové d’uns germans de La Segarra, els Corrades, que compraren un terreny al futur barri per edificar un hostal i el varen batejar amb el nom del seu poble d’origen “Hostafrancs de Sió”. Amb el temps el nom va denominar tot el barri, especialment quan va arribar el tramvia i els usuaris sol•licitaren el nom d’Hostafranchs per a la parada.

En el cas de la Bordeta l’origen del nom és ben fàcil, doncs prové del fet que, a l’actual barri, hi havien zones de pastura i bordes, els establiments on els pagesos guardaven el farratge i les eines del camp.

Per trobar l’origen de Sants, però, cal anar molt més endarrera i la toponimia es complica. El document més antic que es conserva citant l’indret es troba a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi i apareix sota el nom llatí, Sanctis, és a dir “dels Sants”. Això ens faria decantar per Sants, però la polémica no acaba aquí, doncs anys després, ja en català, Sans i Sants s’alternaven.

Els partidaris de Sants defensaven l’existencia d’una “Capella dels Sants” que donava nom al poble, mentre que els detractors atribuien el Sans al fet que el lloc era de coneguda salubritat, es a dir, un soc de sans.

El debat es va escalfar als anys trenta amb la normativització del català, i els diaris recolliren la polémica. Llavors els sectors catalanistes, sota els consells de Jacint Laporta i del geograf Francesc Carreras Candi, van defensar la T.

Segurament això va fer que el franquisme optès directament pel toponim Sans. Però ni això va aturar la polémica. A tall de curiositat, comentar que amb la presentació de la maqueta de la futura linia 5 del metro el responsable del consistori va afegir una T amb rotulador al Sans.

Així que no seré jo ara qui resolgui aquesta qüestió que porta tant de temps oberta. Cadascú que li digui com vulgui, al cap i a la fi la T de Sants és muda.

Manifestació: No a la MAT

2008-03-20T15:33:00.002+01:00

Benvolguts amics i companys,

La Plataforma No a la MAT i l'Associació de Municipis MAT us convoquem a una nova manifestació contra la MAT a Girona, el pròxim diumenge 30 de març a les 11.30h. Si les manifestacions anteriors ja varen ser un èxit de participació, aquesta volem que sigui memorable i que esdevingui un punt d'inflexió en els més de tres anys que fa que lluitem contra la imposició d'aquesta infrastructura que encara avui, i malgrat la nostra insistència, no ha estat justificada. Per tal de pressionar el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica França-Espanya, les autoritats espanyoles i franceses i els promotors del projecte a totes dues bandes dels Pirineus perquè desestimin el projecte, és summament important que aconseguim mobilitzar el més gran nombre possible de persones per a aquest acte, que com els anteriors volem que sigui una expressió democràtica i festiva de la nostra ferma oposició a la MAT.

Amics i companys, comptem amb el vostre suport i estímul per difondre aquest missatge i animar els vostres socis, afiliats, amics i familiars a participar a la manifestació de Girona.

Tots junts contra la MAT.

Pel futur del territori, ARA O MAI!

Idees i sentiments

2008-03-19T11:11:00.003+01:00

Un bon amic que em manté informat del que està “de moda” pel món -ell sap que sovint bado- m’explica la importància que en els darrers temps està tenint el corrent anomenat “storytelling” (explicar històries), corrent que, és clar, també ve dels EUA. Entre polítics i mànagers en general s’ha imposat l’opinió que el gran públic no en vol saber res de les idees -ells pensen que aquest gran públic és incapaç d’entendre-les i de seguir-les-, i que s’estima més que li expliquin històries, que li toquin el cor amb sentiments i emocions. Així és com es fan les campanyes electorals, així és com es fan els anuncis en els mitjans audiovisuals, aquests són els missatges religiosos, socials, comercials, etc.

Jo no hi entenc gens en això del màrqueting, però em sembla que conservo una mica de sentit comú i que, fins i tot, sé una mica d’història de la cultura. Explicar històries és el que s’ha fet sempre, a casa -abans, a la vora del foc- i a l’escola -precisament l’antiga “història sagrada” n’era un bon exemple-, i el que ha servit durant segles per fer arribar determinats missatges a la població. Els mites de tota mena, les tragèdies gregues i les paràboles de la tradició evangèlica buscaven precisament la identificació de l’oient amb una determinada història, que l’havia de commoure i de captivar, que li havia d’arribar al cap i al cor.

Des de l’èxit del llibre “Intel·ligència emocional”, s’ha revifat la importància de les emocions. Cert, són molt importants en la nostra vida, de fet, són decisives. El llibre i el corrent emocional han recuperat sortosament la idea que la intel·ligència té molt a veure amb les emocions. Malauradament, alguns no n’han tret la conseqüència que, a la inversa, les emocions també tenen molt a veure amb les idees. És a dir, que idees i emocions estan entortolligades i que els humans no estem escindits, partits, dividits, en éssers lògics -intel·lectuals- i éssers sentimentals -emotius- sinó que som una unitat complexa, barrejada, en la qual ens convé destriar cada vegada el pes dels diversos arguments que fem servir, la importància dels estímuls que rebem, la força d’allò que projectem.

Em sembla, doncs, esplèndid que es doni importància als sentiments. El que és realment important és desemmascarar la mala intenció que tenen alguns dels que ho fan: perquè els sentiments i les històries no són mai neutres -ho sabien els mites, les tragèdies i les paràboles-, sinó que sempre porten missatges i idees. No sóc dels que creuen que la gent és incapaç de pensar. Sí, però, que, així com es pot ajudar a aguditzar la capacitat de pensament de la gent, també es pot contribuir a esmussar aquesta capacitat. I els que venen -productes del tipus que sigui, també productes polítics i morals- sembla que estan cada dia més interessats a passar de contraban les seves idees a través d’eslògans més o menys emotius, més o menys cordials, a fi que la gent hi quedi atrapada i no vagi més enllà de la superfície. Això mateix, però, em fa tenir esperança: si volen que el producte passi d’amagatotis no és perquè pensen que la gent és incapaç de pensar, sinó perquè estan convençuts que n’és capaç i que, si no emboliquessin visceralment el producte, aquest no passaria.

Em sembla molt bé que tots subratllem que idees i sentiments van junts, molt junts, i que sovint és dificilíssim destriar-los, de vegades fins i tot és impossible separar-los. Alguns, però, es volen dedicar a abonar el sentiment com a eina d’irracionalitat i de control de la població. A mi, em sembla imprescindible abonar-lo com a eina d’humanitat, de concreció de les idees, procurant que sempre es vegi que això que anomenem “idees” i “sentiments” no són sinó dos accents diferents d’una única realitat humana. Al capdavall, les idees ens han de fer sensibles, i els sentiments ens han d’ajudar a ser més lúcids.

Josep-Maria Terricabras

Escola pública, nosa privada

2008-03-18T16:36:00.003+01:00

Imaginem-nos una empresa, fundada durant la dita transició, tots els consells d’administració de la qual, els ha importat un rave que funcionés bé. Com a president sempre hi ha posat el més mediocre, d’entre la notoria mediocritat de tots ells. Els recursos pel seu funcionament, més aviat justets- comparant-los amb empreses semblants dels països civilitzats de l’entorn, molt escassos. El producte que fabriquen és de primera necessitat, fins i tot es qualificat per veus autoritzades de fonamental per la subsistència d’un país. Això sí, ni cotitza en borsa, ni els propis membres del consell d’administració el consumeixen. Doncs bé, els seus treballadors són professionals qualificats que, a més de tenir titulació universitària, han hagut d’empassar-se unes proves de selecció de personal que no se les salta un torero, amb constitució de tribunals exprofeso. Les condicions de treball no són dolentes -tot i que depèn molt de la sucursal on s’estigui-, però la carrera professional dintre l’empresa té menys recorregut que una “carrera” d’en Ronaldiño en hores baixes.

Be doncs, resulta que ja fa un temps que van mal dades. El producte, que durant força anys i malgrat els consells d’administració havia sortit força bé, comença a mostrar símptomes de pèrdua de qualitat. A més, a causa de la injustícia global avalada i potenciada pel capitalisme (el mot salvatge no cal, ja que seria una redundància), la matèria primera en la qual es treballa es cada com més complexa i diversa, cosa que complica la tasca diària i fins i tot molts treballadors pateixen depressions i estrès. Tot plegat ha portat a una situació de crisi que, ves per on aquest cop sí, ha fet que el consell d’administració prengués cartes en l’assumpte. Ara bé, com no podia ser d’altra manera, tard i malament. A falta d’una idea millor, no se’ls acut altra cosa que voler arranjar la situació fent venir gent de fora de l’empresa per gestionar les diverses sucursals escampades per tot el territori o donar poder absolut als directors de les sucursals, quan fins ara hi havia una gestió democràtica, i tot plegat sense consultar-ho ni amb el comitè d’empresa ni amb els sindicats. La resposta dels sindicats, almenys dels que realment ho són i no la d’alguns xiringuitos impresentables, ha estat la convocatòria d’un jornada de vaga per demanar que es retirin les propostes i que s’estableixi una negociació de veritat en la qual s’escolti la veu dels treballadors. Gairebé tres dècades d’experiència són un argument prou sòlid per tenir-lo en compta.

Ni cal dir que sí aquest cas fos real la opinió pública estaria totalment a favor dels treballadors i titllaria d’incompetents profunds als membres del consell d’administració. Ara bé, com que això és el que més o menys a passat a l’escola pública, resulta que als “privilegiats” funcionaris ni aigua. Els palanganeros de torn, disfressats d’opinadors, s’han encarregat d’engegar el ventilador i escampar tota la merda damunt els vaguistes. I el que més indigna, les crítiques també s’han fet des de mitjans públics, que si se’ls apliquessin les propostes que defensen contra els professors, la meitat dels seus empleats anirien al carrer. De pena.

Quel Nes

El republicanisme, fonaments de l’independentisme

2008-03-17T15:31:00.001+01:00

Arran de les mobilitzacions generades a partir de les cremes de retrats reials, i els processaments i condemnes de diversos independentistes, els valors republicans inherents a l’independentisme han emergit com una cosa nova. Nova i novament dissident. Fins aleshores es podia tenir la sensació que el patrimoni del republicanisme als Països Catalans era cosa de poques sigles.

En concret d’ERC, el partit històric de Macià i Companys que, en honor a la veritat, va patir una discriminació política en els inicis de la Transició pel sol fet de contenir el qualificatiu de “republicà”, raó per la qual no va poder presentar-se a les primeres eleccions amb aquestes sigles (ho va haver de fer amb el nom d'Esquerra de Catalunya). Però ja sabem que el caràcter republicà d’aquest partit governamental s’ha dissolt dia que passa en la seva praxi d’opositors domesticats. Tothom recorda com els seus dirigents van estrènyer la mà amb el borbó.

Però el cert és que els valors republicans han conviscut associats a l’independentisme, contenporàneament, i anteriorment a les altres fases de consciència nacional: federalisme, catalanisme, nacionalisme radical o separatisme. L’expressió anticentralista, particularista o d’alliberament nacional sempre ha anat acompanyada del rebuig a la monarquia hispànica, concretament dels borbons, la dinastia responsable del genocidi cultural i la dominació militar i política dels Països Catalans des de 1707.

Aquest component republicà, més enllà del terme, estava present en els actes de boicot dels joves lligats al FNC a la rebuda del rei a l’aeroport de Barcelona el 1975, en què llençaren bombes de fum contra la comitiva. També estava present a les cremes de les falles del “Burro i l’àguila reial” realitzades per l’AEIU a les universitats catalanes als anys 80, cada 6 de desembre. Més significatiu encara fou el cartell del MDT per a la visita reial del 1989, en què la imatge d’una guillotina amb la fulla estelada recuperava la imagineria revolucionària de dos segles abans. També fou recuperada la cançó “Si el rei vol corona”, atribuïda a un autor anònim del segle XIX. El republicanisme ha perviscut fins al dia d’avui, per tant, en una tradició de resistència dissident a un ordre establert, el Regne d’Espanya. Una dissidència que suma el component nacional, la laïcitat i en ocasions l’anticlericalisme, l’antimilitarisme i l’anticolonialisme, els valors de la igualtat i la justícia i, lligat a això, una consciència popular, obrerista en alguns contextos històrics i genèricament socialista en la major part.

L’impacte de la Revolució francesa en les consciències dels pobles fou important. I d’això se’n deriven moltes de les emancipacions de les nacions i colònies del món. Als Països Catalans, tot i que aquesta recepció fou tardana, no podem oblidar que ja comptàvem amb un antecedent que actuava com a referent dels drets nacionals de què havíem gaudit abans de la guerra de Successió: la primera i breu República Catalana de Pau Claris. Aquest antecedent, que no fou eliminat del tot de la memòria col.lectiva, tal i com han demostrat els estudis sobre l’opuscle Via fora els adormits! (1734) de la historiadora Eva Serra, fou recuperat pels primers republicans catalans del segle XIX.

Entretant, durant els anys de l’anomenda Decadència (dels segles XVIII-XIX), a la major part del territori català aquest esperit republicà romania a les catacumbes, perseguit per un ordre autoritari i temorenc de la influència francesa. Un cas que exemplifica com van ser perseguides aquestes idees és la crema dels Arbres de la Llibertat per part dels Mossos d’Esquadra, un cos creat pels botiflers vencedors que va esdevenir la referència policíaca dels borbons, i que va exercir un paper atroç en el control social al Principat (sota el comandament de la Inquisició). Aquests arbres de la llibertat eren cremats pel seu perill simbòlic, i les persones sospitoses de vel.leïtats modernes (republicanes) durament castigades.

Durant el segle XIX, un segle convuls de lluites socials i nacionals, es gesta la presa de consciència nacional al llarg de la Nació Catalana. I aquí és important tenir en compte que els precursors del catalanisme popular, fins d’un protoindependentisme, provenien de les files republicanes. Republicans incansables com el figuerenc Abdó Terrades, l’inventor del submarí Narcís Monturiol i Anselm Clavé, impulsor dels cors que porten el seu nom, són uns personatges claus per entendre la introducció de les idees socialistes al nostre país, però també per conèixer com es va anar configurant la consciència nacional entre les classes populars, especialment a les zones urbanes. La lluita dels republicans de pedra picada, que va prendre força a partir dels anys 40 del segle XIX, va culminar amb l’expulsió d’Isabel II el 1868 i l’inici del Sexenni Democràtic, el període en què es van aconseguir més drets i llibertats de cop a casa nostra.

No en va, una de les primeres mesures dels revolucionaris que van expulsar els borbons el 1868 fou destruir la Ciutadella, la caserna que els borbons van construir amb un pedaç de la Barcelona destruïda durant l’ocupació, fortificada per bombardejar-la i tenir-la vigilada. La primera acció dels revoltats de la Gloriosa fou, però, la crema dels retrats dels borbons a l’Ajuntament i la Diputació de plaça Sant Jaume. Van ser llençats pels balcons els retrats d’Isabel II i del criminal Felip V, que van ser cremats enmig de la plaça. Després, a la façana de l’actual Palau de la Generalitat van aparèixer un gran retrat de Pau Claris i una senyera.

El republicanisme ha impregnat pensadors i lluitadors que podríem considerar com els antecedents de l’independentisme català: de Narcís Roca i Ferreres a Jaume Martínez Vendrell, passant per una llarga llista de sindicalistes, revolucionaris i intel.lectuals. I es tracta d’un republicanisme català que s’ha distingit per diversos factors (pel seu anticentralisme, antimilitarisme, etc., com apuntava abans): pel fet que el Principat ja va viure una I República anterior a la Revolució francesa, i perquè federalistes intransigents del segle XIX (amb Valentí Almirall al capdavant) ja van configurar un model de republicà allunyat del model jacobí i més pròxim a l’helvètic i al dels Estats Units americans, que intentava superar les contradiccions de la concepció de l’Estat centralista, més pròpia del model republicà espanyol. I que prenia l’esperit dels nous estats alliberats del jou de la metròpoli. Un element, aquest, que unirà a més els republicans catalans a les causes independentistes de Llatinoamèrica i Filipines, i viceversa. La bandera estelada i la redacció de la Constitució de la República Catalana de l’Havana són una bona mostra d’aquesta sintonia.

El component republicà que roman a l’independentisme va molt més enllà de la crema dels retrats dels tirans, però el fet que aquesta expressió continuï viva és una mostra de la vitalitat de la nostra consciència com a poble. Més de dos segles avalen aquesta transmissió del republicanisme. Si volem fer perviure aquesta identitat, cal que alimentem els focs d’aquesta tradició.

Per Joan Rocamora, membre del col.lectiu Participació Activa i Social (PAS) i de la CUP de Cerdanyola-Ripollet

La solitud dels catalans

2008-03-16T19:25:00.004+01:00

LA SOLITUD DELS CATALANS

Aquests dies estem arribant als prop de vuitanta mil comentaris al
vídeo-documental (també peça teatral) que sobre el cas de l´Eric Bertran
va endegar el Víctor Alexandre.El documental en quatre parts hi figura al
popular youtube (http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4).Enregistra
més de sis-cent-mil visionats i milers de vídeo-respostes.Tot un fenòmen
en sí mateix i que ja està assolint importants fites al rànking general
estadístic del youtube...a nivell mundial!

En els diversos àmbits de còmput,el vídeo-documental de l´Eric s´acosta o
ja hi és present a la primera pàgina del rànking.Com a vídeo més visionat
de tot els temps;de notícies;més comentat;amb més vídeo-respostes...Algun
visitant assenyalava fa un temps aquest vídeo-documental com a el “xat
català”.

El cas de l´Eric Bertran és tan dramàtic com paradigmàtic alhora del
esdevenir i la vivència com a ciutadans i com a poble dels catalans.Què
demanava l´Eric el Setembre del 2004? Senzill: l´etiquetatge en català
dels productes a la venda a no pas altre país que Catalunya.La normativa
de la Generalitat en matèria de política lingüística i retol.lació li
donava la raó.La llei li atorgava tota la raó...La llei se li va llençar a
sobre! “Amenaçes”,”terrorísme”,l´ombra d´Al Qaida fins i tot li van
arribar a imputar.La mateixa insensibilitat i passotísme absolut de
determinats grans magatzems o hiper-mercats vers el català en oposició
directa a la natural sensibilitat i immensa ingenuïtat d´un noi de catorze
anys que tot just desperta a la (crua) realitat del fet diferencial
català.Al fet bastant a-temporal i persistent de ser un poble,una nació
sota el caprici tirànic dels mandataris d´un altre pais.Al fet d´estar
sotmesos al arbitri del “brazo tonto” de la llei i el poder espanyols i
francès “sense que noti la mà”.Si l´Eric Bertran hagués convidat a
etiquetar en català amb nou,sis,cinc anys o des de la llar d´infants,no
dubteu que els “picoletos” i Garzón no haurien dubtat en endur-se per tal
d´analitzar i alliçonar a aquest rar espècimen de jove català radical i
nacionalista.I si,per ells fos,uns quants mastegots pedagògicament
nacionalistes (espanyols s´entèn) li haurien caigut a sobre.Mil
“padres-nuestros” o copiar vuitcentes vegades “No es moderno ser tan
provinciano” o “Tu carnet de identidad es español” no se´ls trauria ningú.

Es doblement sagnant el cas de l´Eric Bertran.Sense dubte,en primer terme
donada la seva edat,catorze anys al moment dels fets.La brutalitat del fet
repressiu,de la detenció,del haver de viatjar a l´Audiència Nacional de
Madrid...de perdre el temps i el ritme vital habitual d´un estudiant de la
seva edat de la nit al dia.Sense voler-ho ni poder evitar-ho.Però,més
enllà d´això,no tot van ser les consabudes mostres de solidaritat
(altament interessades i oportunistes) de representants de partits
polítics el que es va trobar l´Eric.Amb posterioritat,i en el dia a dia,a
l´”institut de la vergonya”,el jove Eric és trobava sol davant el perill
(repetit) del “pedagogísme” del no-és-bó-ser-crític;del no-està-bé
-ser-tant-radical; del tu-ets-massa-jove -per-comportar-te-així...La
passió segons Sant Santiago y cierra España de nou sense màscara.Una
adolescència(una vida) ja marcada, o si més no adjectivada, per aquests,
diguem-ne,peculiars esdeveniments “nacionalistes”.

Però,és un cas aïllat el de l´Eric? Semblaria ser,tot semblaria indicar
més aviat...que no.Era degut al caràcter “incorregible” i trapella de
l´Eric que ell,i només ell,tenia tots els números de la rifa per acabar
ardent a la caldera d´en Pere Botero desprès de caminar una estona “por el
lado oscuro de la vida” nacionalista que cantaria l´Albert Pla o
l´original i menys estrambòtic Lou Reed? No,què va! Com deia,podien
(moment històric present,un més) haver cridat al ordre (constitucional) al
futur nadó de la Chacón o haver tret a declarar a Pasqual Maragall o a en
Josep Benet d´una residència de gent gran sense cap mirament!
L´imperialisme espanyolista no lliga gaire amb el mot “escrúpols”
precisament.

ELS ALTRES CATALANS SOLITUDEJATS.-Vull proposar un,
no gaire complicat com podreu tastar i sentir fins i tot en pròpia carn,exercici de
auto-reconciliació.De auto-reconeixement.Un espontàni acte de posar-se
medalles, si em permeteu el símil, tal com faria el nostrat màgic
Andreu.Jo crec que ens el tenim ben guanyat.Que no esdevindrà massa
auto-bombo.No és mal moment per mirar d´aixecar el cap,la vista i
contemplar el paisatge darrera la batalla(tantes batalles...bèliques o de
“conllevancia” ortegiana) i fer-nos un senyal,una clucada d´ull de
connivència dels catalans vers als catalans.La matèria grisa i primera
dels catalans està feta de resistència.De contra-llum,d´anar a la
contra.Està feta d´un rostre,d´una aparença desencaixada,desvetllada per
males notícies o amenaçes certes o consabudes.En tot cas,per un mal viure
o no-conviure-hi bé amb segons quins veïns.Mai serà doncs sobrer,de saber
identificar i reconéixer aquest dol sostingut.De dir: sí,és dol...però som
nosaltres! Ens han obligat a ser així i a defensar-nos amb aquesta fumera
solitària i resistent que tant es caracteritza.I encara ens la volen
desmuntar i fer escarni tot dient-nos victimístes! Neguem-nos-hi de tant
en tant i,com dic,aprenem a valorar el que som i a saber distingir els
diversos tons de cels grisos o negres que ens han quedat no pas per un
afany de guarir-nos les ferides o per tal de lamentar-nos-en sinó,ans al
contrari,per a millor situar-nos i saber cridar.No es tracta ni de
cofoïsme ni,al seu contrari, de ser plora-miques.Alcem el cap i mirem
com,al conjunt del bosc,hi conviuen “sorprenentment”,milers i milions de
solitudejats com nosaltres i tornem a reconciliar-nos amb nosaltres
mateixos un cop més,un dia més.Visualitzar,saludar i agraïr als “caiguts”
en soledat en èpoques passades.I, si més no,agafem aquest exercici
introspectiu com una mena d´esmorzar reconfortant que ens ha de permetre
tornar a sortir al carrer,tornar a lluitar amb més consciència i
(re)-coneixement de la nostra història i tarannà!

Fem un breu esboç d´altres compatriotes i situacions històriques per a qui
encara dubti dels beneficis de les aigues termals de la auto-consciència:

-Joan Coromines.Una vida entregada a la lletra,a la paraula.Cap ajut
institucional digne de tal nom i sostingut.L´autor del Onomasticon
Cataloniae deixa fills(instituts amb el seu nom) i muller(la seva ingent
obra) i mor bastant solitari.

-Els resistents catalans de la Guerra de Succesió davant els continuats
setges.La soledat davant dues potències ufanes i superbes.La soledat de la
traició al general Moragues que es deixa el cap
desprès de ser un resistent més.

-La soledat de Joan Fuster en vida i post-mortem.L´autor de “Nosaltres els
valencians”,tan irònic i preclar com odiat i vilipendiat.

-Soledat del avi Macià davant la també traició de Prats de Molló.Per no
dir la de Companys entre dues “feres ferotges” (Ovidi Montllor) a qual més
feixista.

-Solitud del discurs de Pau Casals davant l´ONU explicant que venia d´un
pais tant antic i ric com el que més.

-Solitud dels perdedors de la “Guerra Civil” tot esperant la reacció de
les democràcies europees acabada la guerra mundial i del maquis que no té
“paciència”

Però també solitudejats més moderns,actuals:

-Vida i mort exemplars també del recentment traspassat LLuís Maria
Xirinachs.Un excèntric i/o eixelebrat segons molts botiflers i
colonitzadors.Un mal exemple més i prou.

-La tenacitat incombustible d´un Eliseu Climent.Digna d´admiració i
exemplar.Solitària? Sí,és clar,també.Només faltaria.Només ens faltaria a
tots.

-La solitària i mantinguda lluita per la supervivència del propi idioma.El
solitari malviure fins i tot,d´una lluita armada,condemnada a no tirar
endavant entre tanta solitud i desert.

No cal ser exhaustius.Basta en exercir el dret a l´auto-reconeixement
diari de cadascú de nosaltres davant el mirall...I comprovar que també no
sumem més que un.

Per fi,desprès d´un bany de “multituds” davant els nostres iguals o
idèntics,mirar de recobrar o d´enfortir el nostre auto-centrísme.El nostre
destí catalano-cèntric.I no escatimar esforços en enfortir lligams amb
nacions amigues (i comprensives) alhora que donem per inútils i fem saltar
pels aires els ponts de plata i cadenes amb ls sucursals espanyolistes i
les sagrades constitucions impositives i,arribats a la glòria,intentem,per
alternar una mica,decidir decidir-nos per no partidizart-nos ni partir-nos
durant més temps la cara fent el joc(solitari) al super-poblat enemic de
sempre.

El Castell de Montjuïc és un dels principals símbols de la repressió cap al poble català"

2008-03-16T19:06:00.003+01:00

Els militants de Maulets, Carles i David estan acusats de "ultratge a la bandera" per haver substituït la bandera espanyola del Castell de Montjüic per una estelada el passat 25 d'abril. Tot i que el proper mes farà un any d'aquest fet, encara no hi ha data de judici.

- El dia 25 d’abril de 2007 vau retirar la bandera espanyola del Castell de Montjuïc, tot substituint-la per una bandera estelada. Aquesta acció estava emmarcada dins una jornada de lluita convocada a tots els Països Catalans. Ara esteu pendents de la data del judici acusats per “ultratge a la bandera”. Què opineu d’aquesta defensa dels símbols, ja sigui la monarquia, ja sigui la bandera espanyola, que fa l’Estat espanyol?
La trobem totalment anacrònica i contrària a la llibertat d’expressió, demostra la manca de normalitat política que es viu a l’estat espanyol.

Els estats necessiten certa simbologia per crear la falsa imatge d’una comunitat política harmònica, amb una ciutadania homogènia, sense classes, amb els mateixos drets: una imatge de la societat modèlica en la qual no hi ha espai per al conflicte, perquè simplement no té sentit. Els símbols són essencials per tal de crear la idea de ciutadà, en la qual es dilueixen les diferències reals i s’imposa una identitat comuna que fa relacionar-se les persones com a membres d’una mateixa comunitat.

En el cas espanyol, la necessitat de símbols que ens cohesionin, encara és molt més comprensible si tenim en compte el llarg procés d’imposició de la identitat espanyola al conjunt de les nacions de l’estat, que, malgrat els esforços, mai no ha estat complet. Després de segles d’imposicions i repressió per intentar aconseguir una “nación única e indivisble” la mateixa existència de moviments independentistes a totes les nacions de l’estat espanyol evidencia el fracàs d’aquest projecte que és Espanya.

- Per quin motiu vau triar el Castell de Montjuïc per a fer l’acció?
El Castell de Montjuïc és un dels principals símbols de la repressió cap al poble català que ha estat utilitzat per bombardejar la ciutat de Barcelona i per empresonar, torturar i executar lluitadors i lluitadores del moviment obrer en els moments de major conflicte social.En el marc de la campanya “300 anys d’ocupació. 300 anys de resistència” vam pensar que era oportú unir i assenyalar en una acció dos símbols tan evidents de l’opressió cap al nostre poble, com són la bandera espanyola i aquesta fortalesa militar.

- Així emmarqueu l’acció dins la tradició antimilitarista i rebel del nostre poble, expressada històricament en diverses ocasions com la Setmana tràgica o tantes altres?
És cert que durant la vaga de la Canadenca o durant la Setmana Tràgica al Castell van ser empresonats milers de treballadors; però en cap moment hem pretès comparar la nostra acció amb conflictes tan transcendents com aquests. La nostra és simplement una acció més d’entre les desenes que es van realitzar en una jornada de lluita que diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista van convocar. Ara bé, sí que compartim l’esperit d’aquesta tradició combativa

- Des de fa temps esteu fent una campanya de sensibilització, juntament amb Alerta Solidària, que té com a lema “Quan tenen la injustícia per bandera, treure-la és un dret”. Un dels primers actes el vau fer al barri de Les Corts de Barcelona va comptar amb la participació, a més de la vostra advocada,Montserrat Salvador, d'Arcadi Oliveres, membre de Justícia i Pau. Com interpreteu que aquesta persona us donés suport en aquesta campanya?

- L’Arcadi Oliveres sempre ha mostrat el seu suport a les lluites contra les injutícies com pot ser el fet que un ordenament jurídic d’un estat que s’autodefineix com a democràtic tipifiqui el delicte d’ultratge a la bandera. A més a més, la seva fundació, entre altres, va emetre un comunicat en el qual denunciaven la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de convertir el museu militar en un “centre per la pau” en el qual el Ministeri de Defensa continuaria formant part del seu òrgan de gestió, amb la flagrant contradicció que això suposa.

Darrerament, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer la proposta al govern espanyol que recuperessin part de la gestió del Castell de Montjuïc perquè hi fessin la seu del projecte de “l’Aliança de Civilitzacions” del president espanyol Zapatero. Què n’opineu d’aquesta renúncia?

Ja coneixem la tradició de l’Ajuntament de Barcelona d’omplir-se la boca de paraules com democràcia, pau, civivisme... com ja va demostrar cínicament al Fòrum de les Cultures o en l’ordenança cívica. A més a més, tampoc ens sorprèn la submissió als interessos del govern espanyol del la classe política catalana. El camí cap a la cessió del Castell ha estat vergonyós, des del començament fins al final: les condicions del govern del PSOE van ser: manter-hi un destacament de l’exèrcit que protegeixi les antenes d’ús militar que hi continuarà havent; que, com ja hem dit, el Ministeri de Defensa sigui cogestor de l’espai; i com a última condició, José Bono, en clar to de provocació, va dir que la bandera espanyola havia de seguir onejant.

Des del mes de setembre de l’any passat, l’Esquerra Independentista s’ha vist immersa en la campanya de denúncia de la monarquia espanyola i en la defensa dels i les companyes citades per l’Audiència Nacional espanyola per cremar imatges dels borbons. Com valoreu la resposta de solidaritat que s’ha desplegat entre els cercles propers i no tant propers de l’Esquerra Independentista? Quina opinió us mereixen els debats que ha suscitat aquesta campanya de solidaritat sobre monarquia vs república i el dret a l’autodeterminació

L’EI ha demostrat la seva cohesió i solidesa, i la seva capacitat de resposta i mobilització. La passada tardor va suposar un repte mediàtic, polític i repressiu, i, malgrat les dificultats, l’independetisme revolucionari ha estat a l’alçada de les circumstàncies aconseguint incidir en el debat polític de l’estat espanyol, introduint-hi temes que històricament han estat tabú: la legitimitat de la monarquia. Ara bé, òbviament hi ha hagut errors i mancances que ens hauran de servir per aprendre i millorar. En general, valorem molt positivament la resposta que ha sabut donar l’EI i una part important de la societat catalana, i que ha aconseguit fer sortir a la llum la naturalesa antidemocràtica de l’estat espanyol i de la figura dels monarques.

Tornant al vostre cas, imagineu que havent-se realitzat el judici us declaren culpables. Tornaríeu a substituir els símbols imposats de l’Estat espanyol pels símbols del nostre poble? Quin missatge voldríeu trametre a la gent que pugui llegir aquesta entrevista?

Atacar els símbols espanyols i francesos és atacar un dels instruments de la seva opressió, tot i que entenem que la feina de l’EI va més enllà de la batalla simbòlica i que té un abast cada dia més ampli i palpable. Pensem que treure una bandera imposada no és cap delicte i ho tornaríem a fer quan ho consideréssim oportú. La resposta a la seva repressió ha de ser seguir lluitant.

Llibertat.cat

Berlín

2008-03-14T15:49:00.006+01:00

Una de les icones del segle XX és la foto dels soldats soviètics fent onejar una bandera al capdamunt d’un Reichstag fumejant. La guerra a Europa s’havia acabat. El fotògraf va ser l’ucraïnès d’origen jueu Yevgeny Khaldei i sembla ser que va fer la foto un parell de dies després de l’entrada a Belín, amb unes tovalles vermelles a les qual hi va pintar la falç i el martell. O sigui que no es va fer el mateix dia de l’ocupació, el 30 d’abril de 1945 a les 22,50, com ens volien fer creure. Bé això no té cap importància perquè el que compta és que es fes. Ara bé, la icona més coneguda de la segona gran guerra no és altra que la del grup de “marines” nord-americans plantant la bandera de les barres i estrelles al cim de la illa de Iwo Jima, al pacífic. La va fer el periodista Joe Rosenthal, de pares russos d’origen jueu, que va guanyar el premi Pulitzer, tot i que també corrien rumors que va ser impostada o falsejada.

Si bé la imatge dels “marines” posseeix una bellesa extraordinària, una força considerable i una composició encertadíssima, és evident que pel que fa al simbolisme no li arriba a la sola de la sabata de la del Reichstag. ¿On era el centre del mal, en una illeta del Pacífic o a la orgullosa Berlín? L’edifici en runes és la metàfora visual més contundent sobre la fi del nazisme que hom pogués imaginar.

Però la història és la que és. Els comunistes, després d’admirar al món amb la seva força militar, es va haver de replegar, arran de la conferència de Ialta, darrera l’anomenat taló d’acer, amb un mur de Berlín que evitava la sagnia de “camarades” que volien fugir dels paradisos socialistes. La igualtat d’oportunitats, la desaparició de les classes socials i de la propietat privada, l’emancipació de la dona i tota la resta d’anhels que despertava el marxisme, no van reeixir com s’esperava. Segurament l’escleròtica estructura dels partits comunistes i l’autoritarisme extrem dels seus dirigents hi van tenir molt a veure. Caldrà tornar a intentar-ho d’una altra manera.

Ara pels carrers i avingudes del Berlín oriental, on durant anys l’austeritat era la norma i només hi circulaven automòbils amb motors de dos temps, si exceptuem els cotxassos oficials, hi ha tot el luxe del món. Una corrua de BMW, Audis i Mercedes passen per davant de les botiges de Vuitton, Prada, Gucci i tota la pesca que ocupen la Friedenstasse, el carrer on hi havia el famosíssim Check Point Charlie- protagonista de mil i un films d’espies-, sense que no hi faltin els inevitables Starbucks. De la guerra freda només en queda el trist record d’uns metres de mur prop de Postdamer Platz. La plaça, que va ser destruïda pels bombardejos durant la batalla de Berlín, mentre hi havia el mur era un solar inhòspit i terra de ningú. Ara amb el nous i moderns edificis, ha esdevingut el símbol per excel·lència del triomf de l’Oest sobre l’Est.

Quel Nes

Dignitat Nacional

2008-03-13T14:51:00.002+01:00

L'entitat Dignitat Nacional , que es presenta com a una xarxa de país per la construcció i el consens nacional catalans, a dut a terme diverses campanyes sota el nom de "A Catalunya, en català" que tenen per objectiu "assegurar el compliment de la Llei de Política Lingüística" arreu del Principat. L'entitat demana als ciutadans del Principat que facin ús del seu dret a demanar la llengua catalana al dia a dia, que n'informin Dignitat Nacional quan no es compleixi la llei.

Segons l'entitat els establiments que incompleixin la Llei de Política Lingüística han de ser denunciats mitjançant reclamació oficial als organismes competents, i haurà "d'atenir-se" a les sancions administratives. Segons l'article 32.3 d'aquesta llei, els rètols de les botigues han d'aparèixer "com a mínim en català", llevat evidentment del nom de la marca.

Per comunicar incompliments de la llei a Dignitat Nacional es pot fer via digital, això és, enviant un correu electrònic a "contacte@dignitatnacionalcat" indicant a l'assumpte "Reclamació comerç" i al cos del correu les següents dades:

• Nom de l'establiment (tal i com apareix al rètol)
• Tipus d'establiment (restaurant, botiga, etc..)
• Adreça i Població complertes
• Foto on es pugui llegir clarament el rètol (N’hi ha prou amb un telèfon mòbil amb càmera)

Dignitat Nacional comprovarà la veracitat de les dades i posteriorment en cas de resultar certes farà la corresponent denúncia -a nom de l'entitat- aportant fotografies i proves de l'incompliment de la llei. A més a més les denúncies seran publicades a la web de l'entitat.

Moltes gràcies

2008-03-13T14:46:00.003+01:00

La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés donem les gràcies als voluntaris i voluntàries que van recollir signatures el passat dia 9 de març, tot i la prohibició de les Juntes Electorals de Barcelona i Tarragona. Sabem que sense el vostre esforç i dedicació no hauria estat possible.

També us encoratgem perquè aquest proper cap de setmana, si en teniu ganes i disposeu de material, continueu recollint signatures fins a emplenar les butlletes. Confiem en vosaltres i en el vostre criteri per tirar endavant aquest acte.

També volem aprofitar per agrair als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, dels Països Catalans i d'arreu el suport que ens han donat en aquest acte. Esperem continuar tenint el seu suport fins fins que tots plegats aconseguim que Catalunya pugui exercir el Dret de Decidir-

Moltes gràcies
Comissió 9 de març - Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés

Incòmode i necessari

2008-03-12T12:14:00.001+01:00

Aquest mes de febrer es commemora el vuit-cents aniversari del natalici de Jaume I. Una data més a celebrar en el remolí d´efemèrides que els Països Catalans recorden en els últims anys. En aquest cas però, i a diferència del record del tercer centenari d´ocupació espanyol, les autoritats locals sí que s´han plegat i li han encetat homenatges, el que tampoc no representa res nou. Des de fa més d´un segle, fins i tot abans, les autoritats pròpies i les foranes hi van tenir temps per recordar el rei Jaume i els seus fets. Des del moviment polític i cultural de meitat del divuit, que hi veié en el de Montpeller una mena de defensor de l´ideari liberal, al renaixentista, que afavorí una imatge d´ell més aviat conservadora i regional. Des de les fileres del moviment republicà també es defensà a Jaume I com l´atorgador de llibertats civils i ciutadanes, fins al franquisme, que hi ressaltà el seu tarannà de croat al servei dels ideals de l´església i la cristiandat. Un dels últims casos l´hem vist les últimes setmanes, en especial a alguns llocs del país, on les autoritat hi han hagut de doblegar l´esquena per ofrenar-lo. En aquest cas ha tornat a succeir la circumstància d´homenatjar-lo de manera intencionadament descafeïnada, exclusivament se centra en alguns detalls de la seua figura i que obvia altres fets inqüestionables de la seua biografia, el que ha evidenciat, de nou, fins a quin punt pot resultar d´incòmoda la història per a les nostres autoritats.

De Jaume I s´ha ressaltar que era alt, ros, esplèndid, un ideal de coratge, progrés, modernitat i de servei al nostre país, territori o comunitat autònoma, tant se val. Vaja, un veritable espill dels nostres governants actuals. Entre les coses que s´han obviat hi ha fets com d´on va venir, qui el va acompanyar, quina llengua parlava o fins i tot, i això no és tampoc un fet menor, què hi féu amb els que es trobà els nous territoris conquerits. Bé, tampoc no serem nosaltres els que reivindiquem la vida de Jaume I, que al cap i la fi no va ser més que un rei més del seu temps, ni més avançat, retardat, progressista o conservador que contemporanis seus com Enric III d´Anglaterra, Lluís IX de França o els castellans Ferran III i Alfons X. El regnat del rei Jaume va ser molt llarg, un dels més llargs de la història europea, temps més que suficients perquè es produïren fets tant excepcionals com el procés de conquesta territorial i que comportà la creació de regnes nous, una impuls repoblador, fonamentat en desenes de milers de biografies anònimes, i que canvià i bastí un nou paisatge humà, cultural i institucional que ha perdurat fins al present.

Amb tot, i malgrat que no deguem obviar el genocidi que suposaren les conquestes, en especial la de Mallorca, on la població local va ser exterminada, expulsada o feta esclava, nosaltres, del temps de Jaume I ens quedem amb algunes coses, tampoc no tantes però sí d´importància, com la integració del País Valencià i Mallorca a l´àrea de cultura catalana, la fixació de la major part dels límits dels Països Catalans. Tampoc no podem obviar el fet que es tracta d´una de les figures històriques més valorades pels catalans del Principat, del País Valencià o de les Illes, i això independentment dels credos polítics. No debades, la del rei Jaume és una estampa que ha traspassat èpoques, credos ideològics i el que és més important, barreres interiors, el que li ha dotat d´un caire d´horitzontalitat territorial més que necessari per a un país tan invertebrat com el nostre.

Editorial de l'Accent

Qui defensa l'escola pública?

2008-03-12T09:41:00.002+01:00

Entrevistat recentment sobre el sentit de les seves pel·lícules, el cineasta Ken Loach afirmava que només pretenia donar veu a aquell segment d’una societat dual que pateix les injustícies generades pel sistema i que actualment no troba ningú que el representi políticament.

L’explicació no és res més que una posada al dia de l’asseveració de Karl Marx segons la qual, el règim parlamentari burgès és aquell on “els oprimits són autoritzats una vegada cada diversos anys a decidir quins mandataris de la classe opressora han de representar-los i esclafar-los en el Parlament”.

Tot i la duresa d’aquesta frase, l’evolució de les societats en el darrer segle i els matisos que cada lloc i cada moment històric han anat introduint, la crua realitat parlamentària catalana sembla donar raó al vell filòsof materialista. Vegeu sinó quin ha estat fins el moment actual el posicionament del conjunt de forces polítiques amb representació al Parlament autonòmic principatí respecte un fet tan cabdal com les bases per a l’anomenada “Llei d’Educació Catalana” (LEC).

Hores d’ara, després del magnífic seguiment de la vaga del 14F, de l’èxit de les mobilitzacions de professors i estudiants, de la resposta solidària de la majoria de famílies i -també cal dir-ho- malgrat les mentides, desqualificacions i intoxicacions abocades des dels estómacs agraïts d’“opinadors” i “intel·lectuals orgànics” que han actuat com a autèntics mercenaris d’una guerra psicològica i mediàtica, és del tot evident el caràcter plenament antisocial de les bases formulades per a la LEC.

La CUP ja va fer públic el seu posicionament en denunciar que aquesta llei, redactada sota els auspicis i les recomanacions del capitalisme transnacional (OMC, OCDE...) consistents a reconvertir els serveis públics en àmbits de negoci, té per principal objectiu avançar vers la privatització total de l’ensenyament, implantant un sistema de gestió dels centres que posi els criteris productius i mercantils pel damunt de qualsevol consideració social o pedagògica i obrint aquesta gestió a fundacions i entitats particulars.

En cas d’aplicar-se, la LEC suposaria una agressió sense precedents al Dret a l’Educació de les noies i nois de classes populars, ja que no faria sinó augmentar les diferències entre centres, deixant l’orientació dels currículums a les mans dels gestors, i establint, de facto, una dualitat entre escoles i instituts per a una formació elitista (els premiats pel nou sistema de finançament i autonomia de centres) i d’altres reduïts gairebé al nivell assistencial i condemnats a la formació de mà d’obra barata i sense referents culturals.

Tal i com està plantejada en la LEC, l’autonomia de centres suposaria la impossibilitat d’una part important de la població d’accedir a una educació de qualitat que possibilités la seva plena realització com a persones i com a ciutadans. Podria fins i tot derivar en el trencament del model lingüístic d’immersió, suposant un cop molt dur per al futur de la nostra llengua.

Per contraposició, i recollint el que ha estat la reivindicació històrica del conjunt de la comunitat educativa, entenem que cal apostar per una Llei d’Educació que, lluny de perdre’s en fórmules de gestió empresarial, vagi a les arrels dels problemes, i es fonamenti en uns principis socials i educatius que no poden ser altres que la igualitat, la integració, la formació integral dels estudiants i llur promoció social.

La Llei Catalana d’Educació hauria d’acabar amb la política segregadora dels concerts i establir una única xarxa pública d’escolarització, garantint una gestió pública i democràtica dels centres, en la que intervinguin mestres i professors, estudiants i llurs famílies. La llei hauria de garantir també un finançament del sistema educatiu suficient i equiparable al dels estats europeus més avançats, passant del 2,8% del PIB actual al 6,25% que s’hi destina en estats com Finlàndia, tan lloat pels seus resultats.

Caldria establir i posar en marxa veritables mecanismes públics i objectius d’avaluació dels centres, des del seu funcionament ordinari, necessitats i dotacions, fins a l’adequació dels currículums i els nivells de qualificació objectiva i capacitats assolits pels estudiants, afavorint especialment aquells que treballen en zones amb una major problemàtica social.

En definitiva, la llei hauria d’ajudar a avançar vers un sistema educatiu integrador i solidari, basat en el laïcisme, la igualtat, la formació integral dels estudiants i amb la llengua catalana com a eina de cohesió.

Així doncs, i reprenent el fil argumental amb què iniciava l’escrit, només em resta plantejar algunes preguntes... On és l’esquerra parlamentària? Qui defensa una escola pública de qualitat i per a tothom al Parlament Català? Què se n’ha fet del PSUC? Continuarà gaire temps l’esquerra iuppie mediàtica i política d’aquest país qualificant-se cínicament d’esquerres? No tenia raó, en Xirinachs, quan parlava de la traïció dels líders?

Xavier Oca i Baradad, membre de la CUP de Sabadell i de l'MDT, publicat a Diari de Sabadell el 26 de febrer de 2008

9 anys de Racó Català

2008-03-11T20:16:00.002+01:00

Tal dia com avui fa 9 anys Racó Català iniciava el seu camí a la xarxa. Des dels seus inicis com a pàgina personal fins a l'actualitat hi va un gran canvi, i és que Racó Català s'ha consolidat com al quart mitjà digital en català en visites, del conjunt de mitjans digitals en català que s'auditen mitjançant OJD. Fa ja molt de temps que els qui administrem Racó Català hem vist les nostres espectatives superades amb escreix.

Tot això però no hauria estat possible sense els qui feu i els qui fem diàriament Racó Català, tots els qui omplen els fòrums més actius en català de tota la xarxa, amb més de 2 milions de comentaris i més de 82.000 fils diferents, a un ritme de més de 4.000 missatges i 100 fils diaris. Entre tots continuem avançant i aportant referents a l'imaginari col·lectiu català, creant l'autèntic espai comunicacional dels Països Catalans.

Aquest petit miracle digital té molt a agrair a tots els col·laboradors que han contribuït a que tot això sigui possible. A les associacions, les entitats, les agrupacions o senzillament les persones individuals que han ajudat a tirar el projecte endavant. Tècnics, administradors, moderadors i el punt més important, els usuaris, fan que tot això continuï creixent dia a dia, i que la idea de país i de societat que defensen la majoria dels qui en formem part arribi a més gent del nostre país, de Salses a Guardamar. A tots ells el nostre agraïment.

Racó Català també ofereix així mateix allotjament gratuït a tot un seguit d'entitats, associacions i projectes catalans a la xarxa. A dia d'avui ja n'hi ha més de 180, entre ells associacions tant destacades com La Bressola, portals i projectes a la xarxa en català tant importants com Blocat, Catapings, La Crispeta, PPCC.cat, HarryPotterCAT i les pàgines personals de membres de la societat civil i/o cantants, com ara el cantautor Cesk Freixas o el periodista i escriptor Víctor Alexandre.

Com dèiem al 6è aniversari ... "perquè tots nosaltres desitjàvem expressar aquesta manera de veure el món. La manera que tenim els qui fem i els qui visitem cada dia Racó Català. Els qui visitem Vilaweb o Tribuna Catalana, els que ens fiem de Contrastant, llegim El Punt o comprem El Temps. Els qui creiem que, fins i tot ara, hi ha una altra manera de fer premsa i de veure el món que els dels mèdia convencionals. Que hi ha un altre país, una altra manera de fer política, en definitiva, una altra manera de veure les coses. Existim, i tots aquests mitjans en sóm la prova".

Com sabeu també hi ha tota un enorme llistat d'actes i esdeveniments culturals, lingüístics i de territori on Racó Català hi col·labora desinteressadament, com per exemple el Catalunya Acció Sonora, els Premis Enderrock, l'Acampada Jove, el Senglar Rock, el Festour, l'Aplec del Sènia, el Castanyada Rock, el Culturaviva, l'Acampallengua de Mallorca, el Franja Rock, el Festa Means Party o el Festivern, entre molts d'altres -també amb casals, entitats i associacions-. I sense oblidar els sortejos !

A alguns tot això no els fa gens de gràcia, com als nostres amics piscineros d'El Mundo - El Dia de les Balears, que han provat de relacionar-nos -amb més pena que gloria- amb el terrorisme. És també el camí que van provar els seus amics de Baleares Liberal, que ens titllava de "kale borrokas". D'altres, com Ciudadanos, han intentat silenciar-nos, i la "brunete mediàtica" que els acompanya ens ha assenyalat amb el dit. A tots ells els vam dedicar un curs de comprensió lectora molt pràctic. I finalment, com sempre passa en aquest país, alguns que pressuposavem al nostre mateix vaixell ens han fet el buit. A tots ells, i especialment a aquests darrers, els dediquem no només aquest aniversari, sinó tots els que vindran.

Com dèiem el dia de la denúncia dels Ciudadanos: Ací seguim, i ací seguirem.

I per a celebrar-ho, hem organitzat una festa d'aniversari pel proper 5 d'abril, a dos quarts d'onze del vespre. Serà al Via Fora! de l'Espai Manning (Carrer Montalegre 7), just darrera del MACBA -al costat del CCCB-, davant mateix de la Facultat d'Història de la UB, al gòtic de Barcelona, ben a tocar de la Plaça Catalunya i Universitat.

L'entrada és gratuïta, i hi actuaran Feliu Ventura i Cor de Carxofa (Catalina de Sa Pobla, Titot, Brillant, Mireia Mena ...). Us hi esperem a tots !

Comissió 100 anys d'estelada

2008-03-11T12:12:00.002+01:00

Ens posem en contacte des de la Comissió 100 anys d’estelada per informar-vos de tot
el que estem organitzant aquest any 2008.

>> WEB:
La pàgina electrònica www.estelada.cat presenta ja la nova versió definitiva i amb
tots els continguts operatius per a fer-se ressò dels actes del Centenari de la
senyera estelada, així com de nova informació històrica dels personatges i imatges
de cent anys d'independentisme contemporani.

>> ADHESIONS:
Des del desembre de 2007 fins ara, ja comptem amb més de 100 intel·lectuals,
historiadors, polítics i altres representants d'organitzacions cíviques i polítiques
d’arreu del país. La diversitat de les persones que ens avalen, garanteixen una
pluralitat i riquesa d'opinions que ens agradaria destacar d'aquesta commemoració.

>> PRESENTACIÓ OFICIAL:
Ben aviat us farem saber la data oficial (que serà al voltant del 14 d'abril) de la
presentació oficial del centenari amb els projectes literaris confirmats, activitats
pedagògiques, activitats socials, sorpreses, etc.

Ara és l’hora de tots els que podeu col·laborar en aquest projecte, fent-vos-en
ressò a través de la premsa, ràdio, internet, revistes, associacions, etc. on
normalment hi interveniu o hi teniu un paper directiu. La vostra aportació personal
del què han representat els cent anys de l'estelada i la seva gent, pot ajudar
decisivament a fer de la celebració un veritable esdeveniment popular.

>> PROJECTE 100 CIMS – 100ANYS >>
La Comissió del centenari de l’estelada fa una crida al món excursionista i dels
esports de muntanya perquè s’afegeixi a la celebració. La nostra proposta és ben
senzilla. Es tracta de fer el que ja sempre s’ha fet, aquest cop però de forma
coordinada i commemorativa dels cent anys: Enfilar-nos a les muntanyes amb la
quatribarrada estelada a la motxilla.Es tracta de realitzar cent ascencions a cims
catalans o d’arreu del món i fer-hi onejar l’ensenya que visualitza la vigència de
l’ideari màxim de llibertat i respecte per Catalunya. En la llibertat dels cims,
reivindiquem la llibertat de la nostra nació.Fem una crida a totes les entitats
excursionistes, agrupaments escoltes, grups de muntanya, caminants i escaladors, a
participar d’aquest repte d’aconseguir sumar 100 ascencions per commemorar 100 anys
de bandera independentista. Per aquest efecte, la comissió editarà un banderí
commemoratiu dels cent anys que ben aviat tothom podrà recollir.A la reivindicació
del centenari s’hi ha afegit la Plataforma Pro-seleccions Esportives Catalanes amb
la voluntat que els esportistes catalans, els de muntanya ja en són uns, puguin
competir oficialment arreu.

Per a qualsevol comentari, dubte o proposta que tingueu, no dubteu a posar-vos en
contacte amb nosaltres.

Ben cordialment,

COMISSIÓ 100 ANYS D’ESTELADA

Manifestació a Girona contra la MAT

2008-03-11T10:15:00.003+01:00

La Plataforma No a la MAT i l'Associació de Municipis MAT us convoquem a una nova manifestació contra la MAT a Girona, el pròxim diumenge 30 de març a les 11.30h.

Si les manifestacions anteriors ja varen ser un èxit de participació, aquesta volem que sigui memorable i que esdevingui un punt d'inflexió en els més de tres anys que fa que lluitem contra la imposició d'aquesta infrastructura que encara avui, i malgrat la nostra insistència, no ha estat justificada. Per tal de pressionar el coordinador europeu de la interconnexió elèctrica França-Espanya, les autoritats espanyoles i franceses i els promotors del projecte a totes dues bandes dels Pirineus perquè desestimin el projecte, és summament important que aconseguim mobilitzar el més gran nombre possible de persones per a aquest acte, que com els anteriors volem que sigui una expressió democràtica i festiva de la nostra ferma oposició a la MAT.

Amics i companys, comptem amb el vostre suport i estímul per difondre aquest missatge i animar els vostres socis, afiliats, amics i familiars a participar a la manifestació de Girona.

Tots junts contra la MAT.

Pel futur del territori, ARA O MAI!

La PDD considera un èxit la recollida de signatures tot i la persecució de les Juntes electorals

2008-03-10T12:04:00.002+01:00

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l’activitat, la recollida s’ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s’ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l’Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s’han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s’han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s’han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l’Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat amb especial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estaven signades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actes d’identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l’alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s’ha desenvolupat amb normalitat, s’han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT-9M, l’objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l’actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M

Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés.

Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30

Tot a punt per la campanya

2008-03-06T12:17:00.002+01:00

Des de la Plataforma Pel Dret de Decidir volem manifestar la nostra satisfacció per l'èxit de la convocatòria de l'acció del dia 9 de març. A hores d'ara ja s'ha exhaurit tot el material de què disposàvem per organitzar la recollida de signatures.

Lamentem no tenir més material per repartir i comuniquem que qui vulgui participar en la campanya es pot adherir a una mesa ja existent, la ubicació de les quals es troba a la nostra pàgina web.

En aquests moments tenim més de 3000 persones voluntàries repartides per tot el país, hem aconseguit internacionalitzar la campanya amb de més de 15 punts de recollida arreu del món. Tenim més de 340 punts de recollida de signatures repartits en 142 municipis i més de 70 voluntaris i voluntàries en recolliran porta a porta. Hem distribuït més de 30.000 mocadors i 64.000 butlletes que es sumen a les 100.000 que ja estaven distribuïdes pel territori.

Volem recordar-vos que el dia 9 de març ha de ser una jornada de reflexió per al poble de Catalunya i per a qualsevol dubte jurídic que es pugui esdevenir durant la jornada, la Plataforma pel Dret de Decidir disposa d'una grup d'advocats, experts en legislació electoral, perquè assessorin els nostres col·laboradors en cas de tenir algun dubte sobre la ubicació de les meses o qualsevol altra cosa al llarg de la jornada. Aquesta informació ha estat lliurada juntament amb tot el material de la campanya. Bona feina i endavant!

Carme Forcadell
Plataforma pel Dret de Decidir
www.decideixodecidir.cat

Els Mossos carreguen indiscriminadament contra els estudiants de la UAB

2008-03-05T15:17:00.002+01:00

La cinquantena d'estudiants que s'havien tancat a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per demanar la insubmissió d'aquesta universitat al Procés de Bolonya han sigut desallotjades de forma violenta pels Mossos d'Esquadra. Abans de procedir a identificar i desallotjar als i les estudiants, les forces policials han carregat de forma indiscriminada al centenar llarg d'estudiants que s'havia concentrat davant de l'edifici en suport a la tancada.

Després de la tancada iniciada aquest migdia, on la cinquantena d'estudiants ha presentat un seguit de demandes al rectorat d'aquesta universitat per fer front a la reforma universitària a escala europea, membres de paisà de les forces policials han anant prenent posicions dins del recinte universitari. No ha estat fins a partir de les vuit del vespre, però, que els Mossos d'Esquadra uniformats han fet acte de presència amb diferents furgones. Aquest fet ha comptat amb l'autorització del rector Lluís Ferrer i Caubet, que en cap moment ha contemplat parlar amb els i les estudiants després de veure les seves reclamacions, que incloïen la "desobediència activa a la LOU-LUC".

Al cap d'una estona, i després que s'apaguessin intencionadament les llums de tot el recinte universitari, els Mossos d'Esquadra han carregat de manera indiscriminada contra els i les estudiants que s'havien anat concentrant de manera solidària a les portes de l'edifici. Diferents mitjans de comunicació, que tot i així han pogut gravar part de la càrrega, s'han referit a una dotzena d'estudiants contusionats, si bé a hores d'ara encara s'estan recollint dades de l'abast de les agressions. Posteriorment, els Mossos han desallotjat per la força als i les estudiants que romanien dins de l'edifici, asseguts al terra i agafant-se de les mans. Entre estrebades i alguna que altra coacció verbal, els Mossos han enretirat i identificat un per un als diferents joves per a posteriorment deixar-los en llibertat.

L'acció s'emmarca en la setmana de lluita contra el Procés de Bolonya, que culminarà amb una manifestació a Barcelona el proper dijous a partir de les 12 del migdia convocada per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP). En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un Comitè de Vaga impulsat per assemblees de facultat i diferents organitzacions membres de la comunitat universitària, duu setmanes realitzant tot tipus d'activitats per a sensibilitzar la comunitat universitària de la vaga i mobilització prevista per dijous.

Demà dimecres, a partir de les 10 del matí, es celebrarà una assemblea a l'Edifici d'Estudiants per tal de valorar la situació i decidir les properes passes a seguir. A hores d'ara es rumoreja amb la possibilitat que Martí Marín, adjunt al Vicerector d'Estudiants i Cultura d'aquesta universitat, presenti la dimissió per l'actuació policial.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), per la seva part, en una primera nota de premsa ha exigit que es "depurin responsabilitats per aquests fets de manera immediata" en referència al paper jugat per part del rectorat així com dels Mossos d'Esquadra i els seus comandaments.

Projecte “100 cims, cent anys!”

2008-03-04T18:35:00.003+01:00

Projecte “100 cims, cent anys!”

Comissió del centenari de la senyera estelada.

1908-2008

>> Introducció

Des de sempre, l’excursionisme ha anat estretament lligat amb la nació i sovint, ha estat bressol de nombroses oganitzacions patriòtiques i conservacionistes amb un nexe comú: La voluntat de defensar la terra. I és que els centres excursionistes gaudien dels ambients ideals per enquadrar-hi els joves amb idees de país, a través de les que participarien de la política activa. L’any 1922, ja naixien els primers grups de resistència per fer front a la dictadura de Primo de Rivera. Josep M. Batista i Roca, pioner de l’escoltisme català i futur dirigent polític, l’any 1927 fundà els “Minyons de muntanya”. El 1928, dins dels Minyons de Muntanya, hi naixeran nous grups de lluita clandestina i també, d’altres de caire popular com “Palestra”, fundada per Pompeu Fabra, amb més de 5.000 membres. El 1936, molts d’aquells joves participaren en la guerra civil contra el feixisme.

El franquisme esborrà tot allò i imposà la seva idea de l’excursionisme amb l’OJE, a imatge i semblança de les Joventuts Hitlerianes. Però poc a poc, el moviment muntanyenc i escolta tornà a recuperar el terreny perdut. Cap als anys seixanta, es tornaren a fundar agrupaments escoltes i el moviment excursionista recuperà la seva empenta ascendent fins avui. Amb la fi de la dictadura, el muntanyisme, com la resta de la societat, visqué una transformació, amb un progressiu abandonament de la militància de resistència. Amb la seva normalització dins de la societat civil, el caràcter polític també hi retornà amb pluralitat, però sempre mantenint viu un esperit de país. El mateix esperit que avui continua vigent cada nit de sant Joan al cim del Canigó, en les diades de renovació de la flama de la llengua, en desenes d’aplecs i en milers d’excursions.

L’excursionisme contemporani, tal i com el coneixem, ja ha fet més d’un segle i reflexa els canvis socials i polítics viscuts. Des dels inicis austers on tot estava per fer i descobrir, fins als nostres dies, amb una pressió creixent sobre les muntanyes i la necessitat de preservar-les, passant per fenomens com els esports de muntanya o la professionalització. En tot cas, un vincle enllaça els diversos periodes històrics: el lligam i l’estima cap a les muntanyes, la terra i la nació.

>> Un centenari independentista el 2008. El paper excursionista

La primera bandera independentista que se’n té testimoni fou fotografiada a París l’any 1908. Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig amb una estrella a l’interior. La foto és a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana, que es convertí en la primera en abraçar corporativament i pública l’independentisme.Tot i així, l’excursionisme té el privilegi de ser el moviment que recollí fotogràficament la primera estelada tradicional, tal i com la coneixem avui. Aquesta primera imatge d’una estelada fou feta feta a Montserrat l’any 1918, on uns excursionistes catalans i americans, cadascú amb la seva bandera, posen per celebrar la declaració del president Wilson, en favor de les nacions lliures. Aquella primera foto és el punt de partida de les milers d’altres imatges posteriors que registren els milers de cims coronats amb la bandera independentista.

>> Cent cims, cent anys. L’Aportació excursionista i esportiva

El món excursionista també s’afegeix al centenari de la senyera estelada. Volem participar-hi d’una manera popular i massiva, fent el que sempre hem fet: Enfilar-nos a les muntanyes amb la quatribarrada estelada a la motxilla. Es tracta de realitzar un mínim de cent ascencions a cims catalans o d’arreu del món i fer-hi onejar l’ensenya que visualitza la vigència de l’ideari màxim de llibertat i respecte per Catalunya. En la llibertat dels cims, reivindiquem la llibertat de la nostra nació. A partir de la idea de la Comissió del centenari de la senyera estelada, fem una crida a totes les entitats excursionistes, agrupaments escoltes, grups de muntanya, caminants i escaladors, a participar d’aquest repte d’aconseguir sumar 100 ascencions per commemorar 100 anys de bandera independentista. La comissió facilitarà les senyeres commemoratives del centenari a tots aquells que vulguin afegir-s’hi durant el present any. També podeu enviar les fotos de les vostres ascencions amb l’estelada, amb el nom del cim i la data.

Amb aquest gest fugisser d’onejar la senyera al cim i després baixar, volem compensar a la muntanya les accions humanes hostils que hi han quedat, com monuments, plaques, ciment o deixalles. El gest efímer però emotiu de la bandera desplegada, és també un clam per la conservació salvatge de les muntanyes. Mountain Wilderness de Catalunya, es suma al projecte amb aquest esperit.La Comissió vol aprofitar també aquesta gesta dels cent cims, perquè sigui una reivindicació per l’oficialitat internacional de l’esport català, incloent-hi els de muntanya. És per això que el projecte el recolza la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes.

I que onegi ben amunt!

www.estelada.cat

Junts ho aconseguirem

2008-03-04T00:19:00.002+01:00

Des de fa molts dies, voluntaris i voluntàries de la Plataforma pel Dret de Decidir i de Sobirania i Progrés estan treballant per aconseguir que l'acció del 9 de març sigui un èxit. La nostra intenció és arribar a tots els catalans i catalanes i a tots els pobles del nostre país, perquè tothom pugui exercir el seu DRET de DECIDIR.

Per això, aprofitem aquesta darrera setmana per fer una crida a totes les persones, que creguin que el nostre país té Dret a Decidir lliurement el seu futur, perquè es mobilitzin i ens donin suport en la nostra acció.

L'actuació del dia 9 de març ha de ser la primera de tota una sèrie d'actuacions per aconseguir el reconeixement del DRET a DECIDIR del nostre poble. El reconeixement d'aquest dret significa aprofundir en el concepte de democràcia. Perquè hi ha alguna cosa més radicalment democràtica que decidir amb qui volem compartir el nostre futur i en quines condicions ho volem fer? Qui pot estar en contra d'aquest dret reconegut internacionalment? Qui pot erigir-se en jutge d'un poble per decidir què pot o no pot fer?

La recollida de signatures del dia 9 de març ha d'esdevenir un símbol i ha de tenir continuïtat fins que aconseguim el nostre objectiu, per això la participació de tots i de totes és important i la vostra signatura és imprescindible per ajudar-nos a aconseguir la nostra fita.

Hem començat una setmana decisiva per a la nostra acció, ajudeu-nos perquè sigui el primer pas per aconseguir decidir lliurement cap a on volem anar. Junts ho aconseguirem.

A hores d'ara tenim més de dues-centes taules, distribuïdes al llarg de 35 comarques i 123 municipis dels Països Catalans. A més, aquesta acció té també el suport de nombrosos catalans i catalanes que viuen i treballen en diferents indrets d'arreu del món i que, aquest dia, estaran amb nosaltres recollint signatures en els cinc continents.

Si entreu a la pàgina web de la Plataforma pel Dret de decidir http://www.decideixodecidir.cat veureu tots els pobles i ciutats que recolliran signatures i sabreu on podeu anar a signar el proper diumenge. D'aquí a finals de setmana i, a través d'aquesta pàgina, disposareu de tota la informació necessària per poder participar en aquesta acció. Ja és hora que també la societat civil manifesti allò que vol per al seu poble, junts ho aconseguirem!

Carme Forcadell
Plataforma pel Dret de Decidir
www.decideixodecidir.cat

Manifest del Castellet en contra de la MAT

2008-03-03T15:42:00.002+01:00

Manifest del Castellet

Llegit, el passat 1 de març de 2008, al finalitzar la manifestació contra la MAT de Perpinyà

Ens hem reunit aquest matí, perquè aquesta manifestació exemplar sigui el punt de partida d'una nova manera de governar. El poble, amb la veu al carrer, s'ha expressat sense cap ambigüitat i sense deixar lloc a cap incertesa.

El nostre departement rebutja la MAT, els seus habitants no volen viure sota pilones, els habitants dels territoris del sud també rebutgen aquest model energètic bestial i antiquat. Ells també s'han mobilitzat nombrosos avui de manera espontània per lluitar al nostre costat.

Aquesta força ciutadana, aquesta presa de consciència que ens mou, a inicis del segle XXI, emergeix a tot arreu del planeta. Tenim consciència de les nostres responsabilitats de cara a les generacions futures, tenim consciència dels nostres deures de cara al nostre patrimoni natural.

El nostre departament amb les accions conjugades dels nostres elegits, de tota la societat civil, de les empreses, dels investigadors, dels industrials, va cap a una independència energètica. Nosaltres serem els pioners de les energies renovables.

Volem un territori net, preservat. La protecció del nostre medi ambient és d'interès general i s'ha d'imposar a les lleis ordinàries. Volem deixar a les generacions futurs un medi ambient sa, equilibrat, que garanteixi a cada èsser humà la dignitat, el benestar i la salut.

Avui ens manifestem pel principi de prevenció, de precaució i d'informació, el dret evident que tenen els ciutadans de participar en totes les decisions que tinguin una incidència en la seua vida quotidiana. Reclamem el dret d'ingerir-nos en tota acció pública que, en nom dels suposats interessos públics no respectarien la població i els elegits dels Pirineus.

Reclamem el dret de sancionar els atacs al nostre patrimoni natural, ja que els delictes contra el medi ambient són delictes contra els humans.

Aleshores, senyors europeus, senyors poderosos d'Espanya i de França, escolteu la veu del poble ara que encara hi seu a temps. Ja que demà, si ens volien violentar, si s'intentava un passatge en força menyspreant totes les regles democràtiques, si aixafàven la voluntat del poble i dels elegits ; aleshores reaccionarem en conseqüència, perquè aquesta voluntat unànime de tot Catalunya s'expressa amb una veu comuna.

No deixarem caure, no ens afeblirem, la MAT no passarà, perquè és injusta, malfectora i un insult a la modernitat.

LA MAT NO PASSARÀ !!

Col.lectif Non à la THT. No a la MAT

Perpinnyà, 1 de març de 2008

La nació històrica i la nació moderna

2008-02-29T16:17:00.001+01:00

La nació històrica i la nació moderna, Jordi Plens.

Ara que ja no és motiu de discussió que Catalunya sigui oficialment una nació, ja que així la va definir una ampla majoria del nostre Parlament, recollint el sentiment i la voluntat dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya en el nou text estatutari, en vigor des de l'estiu del 2007; potser seria el moment d'exposar, amb un cert rigor, el significat de l'afirmació continguda en el seu preàmbul, per veure com la institució legislativa dels catalans s'ha limitat a donar validesa a allò que feia tants de segles que se sostenia amb tota naturalitat. Aviso: no és una qüestió perenne ni atemporal. Ara bé, per evitar confondre'ns, haurem de distingir entre dues menes de nacions, formades en diferents períodes: la històrica i la moderna.

La nació històrica, en aquest racó d'Europa, es configura a partir d'un grup ètnic el territori del qual coincideix més o menys exactament amb una demarcació sota autoritat senyorial (un reialme, un comtat...). La cohesió cultural, és clar, hi juga a favor. El nacionalisme, entès com a lleialtat i favoritisme intragrupals, apareix com una conseqüència del fet nacional. Per exemple, al segle XIV, en la famosa afirmació de Muntaner segons la qual no coneixia cap poble al món tan benestant com el català, ni que fos tan nombrós i, malgrat això, parlés una sola llengua: "d'un llenguatge solament, de negunes gents no són tantes com catalans". En els parlaments a les corts catalanes de mitjan segle XV no és estranya l'expressió "nació catalana", fins en boca de la reina Maria, muller d'Alfons IV i germana del rei de Castella, per designar una part del conjunt de súbdits de la corona d'Aragó. Així, el cardenal Margarit, bisbe d'Elna, es refereix, l'octubre de 1454, en les corts de Barcelona, a "la benaventurada, gloriosa e fidelíssima nació de Catalunya." Novament, hi trobem esments durant la Revolució de 1640, en especial quan el Principat s'alia amb França per finalitats defensives. Al capdavall, és aquella nació que, a l'estiu de 1713, prefereix acabar amb glòria i resignació -parafrasejant el discurs pronunciat en el braç militar per Emmanuel Ferrer- abans que sotmetre's a les imposicions d'una corona invasora que la vol tiranitzar.

La nació moderna es configura a l'àrea occidental del planeta d'ençà de la segona meitat del segle XVIII com una comunitat sobirana que opta per la llibertat. Suprimeix i suplanta l'autoritat senyorial de l'Antic Règim (en el cas més senzill, la del rei), que existia per gràcia de Déu. Per tant, en primer lloc, hi ha d'haver un moviment nacionalista, més o menys organitzat, que creï la nova nació -la construeixi- allà on abans existia un domini senyorial. La nació s'associa ara a la democràcia perquè és l'expressió de la voluntat popular.

La primera nació moderna del món -tenia constitució i reconeixia el sufragi universal masculí- es funda quan Pasquale Paoli allibera Còrsega de l'ocupació genovesa, el 1755. La república corsa desapareix el 1769. Després, vénen la Revolució americana -els Estats Units d'Amèrica (1776), hereus de la república puritana de Cromwell, es constitueixen on hi havia unes colònies britàniques- i la Revolució francesa (1789) -una revolució traïda-, que també dóna naixement a una república, en ple continent europeu. El component nacionalista d'aquestes dues darreres revolucions esdevindrà un model que haurà d'ésser tingut en compte per l'allau de noves nacions que aniran eclosionant, fins els nostres dies, als quatre cantons del planeta. I, és clar, també tindrà repercussió a casa nostra. Ara bé, per tal que el model sigui operatiu, caldrà destronar la dinastia dels Borbons la tardor de 1868 i que es proclami a Madrid una república l'11 de febrer de 1873. Sobresurt, entre el maig i el setembre d'aquest darrer any, una sèrie de nou articles que Josep Narcís Roca i Farreras, teoritzador pertanyent al Partit Federal, publica a la revista "La Renaixença" per obtenir suport per als intents de proclamació de l'Estat Català. En total, comptem més de cinc d'aquests intents entre els mesos de febrer i setembre de 1873. Josep Narcís Roca desenvolupa en els articles l'estratègia política bàsica del seu grup (que llavors fins i tot decideix el govern de Madrid): el propòsit que el principat de Catalunya esdevingui un estat confederat en una federació espanyola, esperant el moment que la majoria de catalans vulgui la independència definitiva i hagi desaparegut, en aquesta avinentesa, el perill de guerra amb Espanya. Pocs anys més tard, Josep Narcís Roca parla per primer cop de "nacionalisme" català i empra per primera vegada en català la fórmula "països catalans". A més, amb un gran encert, avisa contra els elements conservadors catalans que, per evitar que els més revolucionaris controlin el nou marc polític, "no volen un grau gaire alt d'autonomia catalana, solament la descentralització que sigui compatible amb la monarquia espanyola". La proclamació de la República Catalana com un Estat integrant de la Federació ibèrica per Francesc Macià (14-4-1931) i, fins i tot, la de l'Estat Català de la República Federal Espanyola per Lluís Companys (6-10-1934) només s'acaben d'entendre si percebem la continuïtat amb el projecte d'assoliment gradual de la independència difós per Josep Narcís Roca uns seixanta anys enrere en "La Renaixença", transmès per les successives formacions polítiques del republicanisme nacional català.

No retraguem als precursors no haver arribat col·lectivament més enllà del que ells podien preveure. Ells ens van precedir, literalment, en el desig de no ser ni espanyols ni francesos i també es van avançar a saber que l'autonomia que ens cal és la de Portugal.

L’ESTAT DE DRET O UN ESTAT SENSE DRETS

2008-02-27T15:01:00.004+01:00

En els darrers anys molts catalans i catalanes -potser no tots malauradament- estem assistint estupefactes i sense reacció ciutadana i política, com dia a dia l’entramat jurídico-polític i repressiu de l’Estat Espanyol tanca diaris, empresona dirigents polítics, tortura directors de rotatius, engarjola activistes de la societat civil, il.legalitza organitzacions polítiques, obre diligències per expressar el dret de protesta i rebuig a la monarquia espanyola etc, etc,etc... Mirem l’atles i efectivament el nostre país i l’estat que ens colonitza no s’han mogut, la latitud a l’espera d’algun moviment de plaques tectòniques roman invariable. Encara som a l’Europa Occidental i inserits a la UE, l’oasi terraqui dels drets democràtics i individuals, alguns d’ells conquerits amb suor, sang i llàgrimes els darrers segles. Zimbawe i Ankara diuen que queden lluny i els experts en geopolítica assegueren que no tenen connexió amb la Moncloa. Però els que cada dia llegim els diaris o procurem estar informats, tot plegat no ens acaba de quadrar. Els llepaculs del règim, es a dir els que practiquen la noble professió d’informar, altrament coneguts per periodistes així com tota la classe política ens repeteixen i insisteixen que vivim en un “estado de derecho” on les garanties democràtiques, tan jurídiques com civils i polítiques no difereixen de les que gaudeixen els ciutadans de Gotteborg.

Però que voleu que us diguem, si això de la “transición” i de la “joven democràcia espanyola” als anys vuitanta a molts catalans i catalanes ja ens sonava a presa de pèl, a reconversió borbònica del franquisme. Ara, ja entrats al S.XXI, després de 30 anys de democràcia parlamentària en que els espanyols pretenen homologar-se als veïns del nord i sovint inclús donar-los lliçons, l’enganyifa comença a fer-se insuportable. La qualitat de les democràcies, diuen els historiadors, són proporcionals al temps que fa que es van instaurar i consolidar, però, com els mateixos espanyols sempre fan gala, “Spain is diferent”. L’afició dels nostres veïns per entrar als Guinnes sembla estar sempre motivada per l’afany d’anacronisme o per fer tocar allò que no sona als seus súbdits del “nordeste” amb la qual cosa el resultat acostuma a ser sempre decebedor. Inclús la tieta Joana que té 4 dioptríes a cada ull veu clar que això d’Espanya malgrat ser com Suïssa es comporta com Turquia. Vaja com si un homosexual liderés el pensament homòfob. Però no us feu il.lusions , les possibilitats que surtin de l’armari Cinca enllà són molt remotes i al pas que anem els politòlegs turcs hauran de donar lliçons de democràcia a la Complutense de Madrid. Si ens permeteu la llicència i a mode de conclusió manllevarem el títol d’un programa del “prime time” de la caspa televisiva carpetovetònica i afirmarem amb contundència que “aquí no hay quien viva”.

Però amb tot això no volem transmetre ni dramatisme ni impotència i menys encara pessimisme. Si algun aire fresc i sa que confiem acabarà en llevantada sembla que comença a circular per la climatologia política europea és precisament la necessitat que ha tingut la UE en els darrers anys de reconèixer els drets col·lectius (Balcans i Europa Oriental) de moltes nacions fora de les seves fronteres però que en aquests moments s’albira la possibilitat que en els propers anys aquest dret i reconeixement s’hagi de fer extensiu a les fronteres internes. Es cert que flamencs o escocesos segurament estan més ben situats en la cursa, però darrera d’aquest els espanyols i els francesos saben que anem nosaltres. En els propers 15 anys el tren de la història per als pobles que volen ser lliures es tornarà a passejar per Europa, que tinguem bitllet i siguem a l’estació bàsicament depèn de nosaltres. Així doncs els que hagin perdut la dignitat i l’autoestima o encara els atenalli la síndrome d’Estocolm seguiran discutint i parlant sobre si es millor Rajoy o Zapatero o el que s’ha de votar el proper mes de març. Els altres es a dir els que ús preneu la molèstia de no resignar-vos a la subordinació com a persones i com país, senzillament poseu-vos al servei de la llibertat d’aquest poble i de la dels altres si cal, però amb més convicció que ahir i menys que demà. Que com diu la saviesa popular, “ No hi ha mal que cent anys duri”, i si ja en portem 300 la qual cosa vol dir que ha d’estar al caure. Així doncs tothom a treballar que tot estar per fer i tot és possible.

VISCA LA TERRA

Editorial de l'Insurgent, publicació del Casal Independentista de Sants "Jaume Compte"

Es presenta l'inventari de més de 300 símbols feixistes "per retirar o boicotejar"

2008-02-25T15:51:00.002+01:00

Es presenta l'inventari de més de 300 símbols feixistes "per retirar o boicotejar"
Una trentena de joves presenten la segona fase de la campanya Subversió per la Llibertat! a la plaça Sant Jaume de Barcelona

Un grup de nostàlgics franquistes apareixen amb banderes espanyoles i els joves independentistes els escridassen durant uns minuts

Aquesta nit membres de la CAJEI han atacat amb pintura tres monuments feixistes a Vila-real, Lleida i Barcelona

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) ha presentat aquest matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona la segona fase de la campanya Subversió per la Llibertat! Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers! El portaveu de la CAJEI, Oriol Sánchez, ha donat a conèixer la “lamentable presència” als Països Catalans d'almenys 320 símbols de caràcter franquista o feixista, “imposats per la força al nostre territori”, ha recordat. Per això, ha animat al jovent català i a la societat civil del país ha treballar per la retirada i boicot d'aquest tipus de símbols. Les Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista han fet públics així els principals objectius i les línies de treball de la segona fase de la campanya, que estarà centrada, en primer lloc, en recollir signatures contra tots els carrers amb noms dedicats a alcaldes o buròcrates de l'etapa franquista que van patir els Països Catalans.

Poc a poc, aquests noms aniran sent substituïts per altres nomenclatures, ja siguin els anteriors a les imposicions del general Fancisco Franco o d'altres relacionades amb la història de la zona i aquells i aquelles que han lluitat pe la democràcia, la justícia i la llibertat de la seva vila o ciutat.

Per això, ha explicat Sánchez, “la iniciativa veïnal i les propostes que surtin dels pobles i barris del país” seran la base per treballar en la nova nomenclatura d'un carrer o centre d'educació. Així mateix, des de la CAJEI s'ha denunciat que ni l'Administració de l'Estat espanyol ni les institucions catalanes estiguin fent res per a retirar tota aquesta simbologia, malgrat l'aprovació d'una llei espanyola elaborada, suposadament, per a recuperar la dignitat i la memòria històrica dels qui varen lluita contra la dictadura feixista de Francisco Franco.

Durant la roda de premsa de la CAJEI, entre la Generalitat del Principat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, Sánchez s'ha referit a alguns d'aquests més de 320 símbols. Segons ha explicat, una de les ciutats més afectades per aquesta realitat és la de València on, entre altres, hi ha unes vuit àguiles imperials franquistes, com la de la Facultat de Medicina, la de l'Institut d'Educació Primària i Secundària Ciudad del Aprendiz o la del Conservatori de Música de la plaça Sant Esteve. A més, també a València, hi ha tres monòlits en homenatge als franquistes sublevats en 1936. A Barcelona, la CAJEI ha destacat avui l'àguila imperial franquista de la Capitania General del passeig Colom (Ciutat Vella), el monument a J.A. Primo de Rivera de l'avinguda Tarradelles, les dus àguiles franquistes de la caserna militar del Bruc, el simbolisme bèl·lic i repressor del Castell de Montjuïc o l'escultura als caiguts situada a la vora de la fortificació. També s'ha ressenyat part de la simbologia feixista que segueix dempeus a Castelló (com una plaça i una creu a los caídos por Dios y por España), Girona (una àguila al pont Major i un monòlit amb el jou i les fletxes de la Falange al pont de l'Aigua), Alacant (la tomba de J.A. Primo de Rivera i l'àguila imperial de la Delegació d'Hisenda), Lleida (el monòlit als caiguts), Maó (una creu amb inscripcions pels caiguts), Tortosa (monument als caiguts), Tarragona (l'àguila imperial franquista del Col·legi La Salle) i el monument als requetés del Monestir de Montserrat.

Acció contra monuments feixistes Aquesta nit, membres de la CAJEI han reivindicat tres accions contra tres monuments de marcat significat franquista a Barcelona, Lleida i Vila-rea. Els tres monuments als caiguts (un monòlit a Lleida, un àngel simbòlic a Vila-real i una paret esculpida en memòria de Primo de Rivera Barcelona) han sigut atacats amb pintura per tal d'evidenciar la permanència d'aquesta mena de símbols als Països Catalans. Els nostàlgics del franquisme Poca estona després que comencés la roda de premsa de la CAJEI, ha aparegut a la plaça Sant Jaume un grup d'uns 50 homes d'avançada edat que portaven banderes espanyoles, algunes d'elles amb la insígnia franquista de l'àguila imperial. La situació ha donat lloc a alguns moments de tensió, i bona part dels joves de la CAJEI aplegats que encara eren a la plaça els han escridassat amb lemes com “Fora feixistes dels Països Catalans” o “Vosaltres feixistes sou els terroristes”.

CAJEI 23 de febrer de 2007

* Descarrega't l'inventari de simbologia feixista

L'Ajuntament d'Arenys de Munt aprova una moció en contra de la tortura

2008-02-25T15:12:00.003+01:00

El ple municipal d'Arenys de Munt ha aprovat una moció contra la tortura a l'estat espanyol i per la derogació de la llei antiterrorista. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va presentar la moció i va comptar amb el suport d'AM2000 i ERC. El PSC va votar en contra i CiU es va abstenir. D'altra banda, el ple també va aprovar sumar-se a la campanya "Decideixo Decidir", moció presentada també per la CUP.

Pel que fa a la moció en contra la tortura, la CUP la va presentar arrel dels darrers casos que s'han produït a Euskadi i al Principat en que s'han realitzat tortures per part dels cossos policials de l'estat espanyol i que han estat denunciades per diferents organismes internacionals els quals atribueixen aquestes tortures a la legislació particular de l'estat espanyol en matèria de terrorisme i que no existeix en els països de tradició democràtica.

CiU es va abstenir perquè va considerar que són casos puntuals que s'han d'estudiar un a un i no derogant una llei, malgrat això es va donar llibertat de vot als seus regidors. El PSC va votar en contra sota l'argumentació que ells han tingut víctimes del terrorisme i consideren que ja és correcte que s'apliqui aquesta llei i que es pugui torturar encara que sigui en contra dels drets humans. La moció es va aprovar amb vuit vots a favor (AM2000, ERC, CUP), tres abstencions (CiU), i dos en contra (PSC).

El ple també va aprovar la moció de la CUP de donar suport donar suport a la campanya "Decideixo Decidir" que ha estat iniciada per les plataformes: Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. En aquesta moció els socialistes es van abstenir pel caràcter independentista d'aquestes plataformes. La resta de partits del consistori varen votar a favor. Onze vots a favor (AM2000, ERC, CiU, CUP) i dos 2 abstencions (PSC).

21a CALÇOTADA POPULAR DE SANTS

2008-02-25T11:20:00.001+01:00

21a CALÇOTADA POPULAR DE SANTS

21 ANYS D'INDEPENDENTISME AL BARRI

21 ANYS DE CULTURA POPULAR

Diumenge 2 de març 2008

a partir 12 migdia a la Plaça de Sants

Amb actuacions de cultura popular

Concert del Belda i els Badabadok

Organitza: Casal Independentista de Sants "Jaume Compte"

Són molts els objectius que hem volgut aconseguir amb la Calçotada. El
primer, recuperar un element de la gastronomia popular, el calçot. Per
fer-ho bé, cal menjar-lo dret, amb pitet i un porró ben ple per compartir
amb el respectable que s'aplegui. La Calçotada és per passar-la al voltant
d'una taula a l'aire lliure i, si cau alguna taca de romesco, no serà
malaguanyada si hem gaudit d'una bona menja en bona companyia.

La Calçotada Popular de Sants ha incentivat i recuperat la riquesa de la
cultura popular catalana entesa com a forma de vida i d'expressió i no com
a mer folklorisme. Volem agrair a la Colla Gegantera, a la Colla de
Diables, a la Colla Castellera i a la nouvinguda Colla Bastonera els bons
matins que ens han fet passar aquests anys. Les colles de cultura
popular ens traslladen la passió per les tradicions populars i ancestrals
del nostre poble.

Gràcies també a tots els solistes, grups de música i dansaires
tradicionals que han actuat. Veus vives i actuals de l'ampli repertori de
la cançó catalana que, després de menjar, ens han fet més agradable la
tarda dels que recollim i dels que volen més gresca.

Des del Casal Independentista de Sants "Jaume Compte", amb un senzill
acte, la Calçotada, hem volgut que la gent de Sants i de tots els racons
dels Països Catalans que han vingut a visitar-nos coneguin i estimin
aquesta festa com ho fem nosaltres.

Un any més, volem convidar-vos a la Calçotada Popular de Sants, un exemple
de les moltes que casals, ateneus i col·lectius organitzen arreu de la
nació catalana. I és que de calçotades cada cop n'hi ha més, però com les
nostres, fetes amb els ingredients del compromís, la tradició, la germanor
i la millor gresca, cap.

Aplec Independentista a l'Ermita de Sant Sebastià

2008-02-25T11:12:00.003+01:00

Hola a tots i a totes,

El motiu d’aquest correu és per convidar-vos a l’Aplec Independentista que des de l’Associació Cultural EspaiCat hem organitzat pel proper dissabte, dia 1 de març, a l’ermita de Sant Sebastià ( terme municipal de Vic- parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer ).

La jornada començarà a partir de 2/4 de 11 del matí i a les 12 del migdia es faran els parlaments:

1er.- A càrrec de Joan Marc, membre de la Comissió que enguany organitza el centenari de l’Estelada.

2on.- A càrrec de Xevi Rovira, regidor de Santa Eulàlia de Riuprimer, el qual demanarà en un manifest que l’ermita de Sant Sebastià sigui declarada Monument Històric d’Interès Nacional i n'explicarà el perquè.

3er.- A càrrec de l’Elisenda Paluzie, membre impulsora de Sobirania i Progrés, la qual ens explicarà tot lo referent a recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya.

Posteriorment, a partir de les 2 del migdia, farem un dinar de germanor a la mateixa ermita. Com que l’aforament de les instal·lacions és limitat, és imprescindible que reserveu, teniu temps fins de dimecres 27 de febrer al migdia, però un cop les places estiguin cobertes, tancarem les inscripcions. Preu 15 Euros els adults, 5 euros la canalla.

Per reservar pel dinar, truqueu als telèfons 659.89.55.22 ( Aleix Andreu ), 637.42.32.82 ( Marçal Orri ), o al correu electrònic aleix.andreu@gmail.com

Esperem que la proposta sigui del vostre grat i us hi esperem.

Fins aviat

RÀBIA POSITIVA 15 ANYS EN ACCIÓ!

2008-02-25T00:12:00.002+01:00

RÀBIA POSITIVA 15 ANYS EN ACCIÓ!

Hola!
Tenim el plaer d'anunciar-vos la gira de presentació del treball
audiovisual sobre els nostres 15 anys de trajectòria.
Inclou doble contingut: per una part un CD-audio amb el concert enregistrat en directe en motiu de l’aniversari del C.S.O. Can Vies de Sants, el passat maig de 2007, i que inclou també, temes inèdits i ‘rareses’ sorprenents.

Per un altre part un DVD molt especial, realitzat per Daniel Camon, que conté un documental on participen importants “personalitats” que han acompanyat al grup en aquests 15 anys de trajectòria. Un conjunt de testimonis de l’esperit R+.
Acompanyant al documental, també s’inclou el concert gravat en directe al Bahia i una col·lecció de fotografies del grup.
Un treball realitzat amb molta il·lusió i esforç per aquesta ocasió tan especial.
Per culminar el projecte la banda realitzarà una sèrie de presentacions a diferents localitats del territori (adjuntem cartell).
La gran novetat de l’acte serà l’actuació en acústic de la banda, tot just en acabar la projecció del documental.
La gira començarà el pròxim 1 de març a Can Vies i s’estendrà fins a l’11 d’abril.

Totes les presentacions són gratuïtes.

Ràbia Positiva
"Sentiment, compromís i acció!"
Hardcore de Base des de 1993

Per a més informació:
www.rabiapositiva.com
www.myspace.com/rabiapositiva
www.hacecolor.com

El 9 de març de 2008, decideixo decidir

2008-02-22T16:23:00.002+01:00

La meva visió del que la Plataforma pel Dret de Decidir proposa de fer aquest 9 de març va més enllà de signar una petició reclamant per al poble català el poder legal de convocar referèndums, petició dirigida al Parlament de Catalunya, al del País Valencia, al de les Illes i així fins a abastar tots els territoris de la nació, inclosa la Catalunya Nord i tots els catalans i catalanes que arreu del món vulguin fer explícit ben alt que “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Hi ha uns quants punts de partida d’aquesta acció que justifiquen aquesta opinió: en primer lloc el desplegament de taules de signatures es fa al llarg i ample dels Països Catalans i això amb un triple objectiu: visualitzar en una única acció del mateix format tot el territori de la nació, estendre la xarxa organitzativa popular d’entitats i de persones agrupades individualment que treballem pel dret de decidir i , per tant, pel dret a l’autodeterminació i compartir el sentiment i la satisfacció emocional de fer una acció de futur conjunta.

En segon lloc aquesta acció permet, sense situar-se en el pla de la política de partits, que tant a l’Estat Espanyol com a l’Estat Francès són els protagonistes de les conteses electorals del 9 de març de 2008 (les generals espanyoles a l’Estat Espanyol i les municipals i cantonals a l’Estat Francès), permet –dic- intervenir en l’agenda política situant-hi un tema de la més gran importància democràtica: el tema del poder de decidir per part de la nació sobre les qüestions que més importen a la vida d’aquesta nació , inclós el de la pròpia existència com a subjecte polític: en altres paraules , quan afirmem que “SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR“ no estem fent una afirmació purament emotiva i patriótica estem afirmant que sóm un subjecte polític de dret, posseidor d’una capacitat pròpia en terrenys com el fiscal, els drets socials i de ciutadania, les politiques d’estrangeria, les politiques de gestió del territori, les industrials i de serveis, les politiques lingüístiques... Estem afirmant que tenim el dret a tenir una veu propia en terrenys com l’esportiu o el cultural entre els pobles d’Europa i del món; i estem afirmant que tenim el dret de decidir en el terreny polític exercint el més radical i democràtic dels drets : el dret d’autodeterminació.

Finalment tal com està plantejada aquesta acció, que pren com uns dels seus objectius centrals el foment de l’autorganització i l’autofinançament, té elements per mi molt engrescadors : no deixa de ser un assaig, un entrenament, un simulacre del referéndum que hem de guanyar ; una manera d’ anar fent boca i múscul per organitzar aquesta massa crítica favorable a la sobirania, sense la qual es poden plantejar moltes consultes en el temps, però que si no es treballa cada dia per ella i si no ens acostumem a treballar nosaltres mateixos com a massa social popular i si no ens acostumem a pensar que treballar per la sobirania costa uns diners que ningú no ens regalarà, no serà més que un foc d’encenalls i no tirarà endavant.

Per aquests motius, el 9 de març jo també hi seré buscant firmes pel Dret de Decidir.

Blanca Serra i Puig
Plataforma pel Dret de Decidir

Egunkaria, cinc anys silenciat

2008-02-20T16:40:00.002+01:00

El silenci és un bé cada dia més escàs i més preuat. Tots l’evoquem, mentre avisem pel mòbil a casa que arribarem cinc minuts tard i tenim l’ipod enganxat a l’altra orella per ofegar el brogit dels cotxes. En canvi, a ningú no li agrada que el facin callar. Tant si ho fa un pare, un mestre, un jutge, un policia o la borbonalla heretada del franquisme, no ens agrada. Fer callar l’altre sempre és el recurs fàcil de qui té més força que no pas raó. Al País Basc, avui fa cinc anys justos que van fer callar un mitjà de comunicació: el diari Egunkaria. L’únic diari que aleshores es publicava en èuscar seguia les passes d’Egin, Egin Irratia o la revista Ardi Beltza, també clausurats.

Com totes les actuacions que impulsa l’Audiència Nacional espanyola i protagonitza la guàrdia civil ídem, el tancament d’Egunkaria es va dur a terme amb totes les garanties judicials i democràtiques que pot oferir l’estat espanyol a principi del segle XXI. Cinc dels detinguts, periodistes i persones amb prestigi entre la societat basca, van denunciar tortures. El director del diari, Martxelo Otamendi, no es va mossegar la llengua i va ser explícit en els detalls. El Relator Especial de les Nacions Unides hi va donar crèdit i va recollir les denúncies en un informe, però el Ministeri d’Interior espanyol hi va respondre amb una querella per denúncies falses i injúries i calúmnies contra la guàrdia civil. El mecanisme de defensa habitual.

Els arguments per a tancar el diari tampoc no eren gaire sòlids. De primer fou acusat de formar part de les empreses controlades per ETA i, alguns dels directius, ho foren d'emblanquir diners per a l’organització armada. Per manca de proves, finalment l’acusació és ara que el diari era un instrument d’ETA i que va incórrer en irregularitats econòmiques. La fiscalia mateix no hi va veure prou indicis i va demanar d’arxivar el cas, però l’Audiència l’ha tirat endavant. Encara no hi ha sentència, si bé les recents condemnes dels implicats en el sumari 18/98 o de l’ex-president del Parlament, Juan María Atutxa, deixen entreveure per on poden anar les coses, per no dir els trets.

El tancament d’Egunkaria va provocar una gran reacció al país Basc, amb repercussions internacionals incloses. Molts hi van veure un atac encobert a la cultura i a la llengua i Sant Sebastià va viure una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden, en un país amb llarga tradició de protestes al carrer. A Catalunya, les expressions de suport van ser superiors a les habituals. Cal dir que els treballadors d’Egunkaria van continuar traient cada dia un diari en èuscar al carrer, de primer sota la capçalera provisional d’Egunero i, després d’una reeixida campanya de subscripció popular, amb l’actual Berria. Fins a la pròxima escomesa de l’aspirant a premi Nobel o algun dels seus col·legues.

Raimon canta tots els colors del verd del País Basc. La cançó ressona, el verd persisteix, però cada dia hi ha una part més gran del país que resta silenciada. Els tanquen els mitjans de comunicació i els prohibeixen de presentar-se a les eleccions. No poden opinar públicament i no poden expressar-se políticament, que figura que són dos drets fonamentals. Després d’anys de reclamar que la veu de les urnes fes callar la veu de les armes, els tanquen les urnes. Hipòcrites. Però una majoria silenciada no serà mai silenciosa: no hi ha pare, ni mestre, ni jutge, ni policia, ni borbonalla heretada del franquisme que la faci callar. Avui, per a ajudar a trencar els silencis imposats, hi ha concentracions en record del tancament d’Egunkaria a la majoria de municipis bascos, a les vuit del vespre. A Barcelona, una concentració solidària a la plaça de Sant Jaume, a la mateixa hora.

Martí Estruch Axmacher

"L'Ovidi se'n va a Palau"

2008-02-20T12:17:00.003+01:00

L'emotiu concert que va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 15 de maig de 2006 en homenatge a Ovidi Montllor, que portava per títol "L'Ovidi se'n va a Palau", i que van organitzar La Torna i Propaganda pel Fet! ha sortit a la venda en format CD i DVD. El concert compta amb les actuacions de: un combo molt especial muntat per membres d'Obrint Pas, amb una col·laboració excepcional de Miquel Gil i Lidia Pujol, passant per l'avinentesa de Joan Garriga (ex-Dusminguet, La Troba Konfu) i Safanòria (grup format per Marc Serrats de Xerramequ Tiquis Miquis, Àgata Casas de Dijous Paella i Miquel Sospedra de Chop Suey, Mazoni i Le Petit Ramon), el Poetristes amb Titot de Brams, la Fera Ferotge que es van tornar ajuntar per l'ocasió.

A més a més, compta amb: Al Tall , Feliu Ventura , Toti Soler i Llúcia Vives , Toni Xuclà i Jordi Vidal , Túrnez & Sesé , Verdcel ,... Tots interpretant les cançons més emblemàtiques de l'artista d'Alcoi. Però no tota la nit va ser música, també hi van participar: Vicent Partal, Oleguer Presas, Isabel Clara-Simó, Alfred Luchetti, Pep Riera o Gabriela Serra.

Autodeterminació

2008-02-20T12:03:00.002+01:00

Per Eva Serra i Puig, Historiadora. Publicat a la secció "Col·laboració" d'Opinió de L'Accent núm 123

Quan parlem d´autodeterminació sovint pensem en un dia en el qual la ciutadania és convocada a exercir a través del vot el dret de decidir sobre el futur polític del seu poble. Aquesta noció neix en el context d´una filosofia de llibertat individual i col·lectiva en un marc d´exercici polític de dret públic internacional.

La guerra de la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa van engendrar idees en aquest sentit. Ara bé, va ser la Primera Guerra Mundial que obligà declarar el principi d´autodeterminació dels pobles contra l´imperialisme bel·ligerant, d´aquí procedeixen les idees del dret d´autodeterminació de Lenin i de Wilson. El tractat de pau de París (1919) el consagrà a través de plebiscits i de fet s´aplicà en el desmembrament dels imperis austrohongarès, otomà i rus. La societat de nacions (1920) i la seva successora l´ONU el va admetre i ha servit al procés de descolonització de postguerra de la segona guerra mundial.

El dret d´autodeterminació molt lligat al conceptes de ciutadania, de sobirania nacional i d´exercici d´un dret públic internacional, poques vegades, però, s´ha produït en termes de drets democràtics lliurement exèrcits. Sempre, a tota hora, ha anat prèviament presidit del conflicte. L´autodeterminació ha estat sobretot un procés de lluita diària legítima contra estretes o repressives legalitats institucionals. Quan es produeix una situació política plebiscitària és perquè primer ja hi ha hagut molta força política acumulada, una massa crítica qualificada i l´existència d´uns dirigents socialment reconeguts disposats a arriscar-se. Aleshores qualsevol fet pot convertir-se en plebiscitari. Així les eleccions municipals de 1931 es convertiren en un plebiscit republicà, contra la monarquia borbònica.

Per una banda, el dret d´autodeterminació pot plantejar paranys d´ordre divers a l´hora de fer-ne una aplicació jurídica positiva. A l´Àfrica ha engendrat lluites ètniques pel control de l´aparell polític dels estats d´origen colonial. Per l´altra, a Europa pot topar amb la barrera dels poders constituïts que emmordassen les lluites nacionals acusant-les de subversives. Aleshores el context internacional pot utilitzar el principi de no-intervenció per frenar situacions reivindicatives justes.

Tot plegat demostra que l´autodeterminació no es pot concebre només en termes institucionals. No hi ha autodeterminació si se separen les lluites sectorials de la reivindicació política nacional. Aturar la MAT, o exigir unes infraestructures que ens permetin arribar abans a Perpinyà o a València i no pas a Madrid ja poden ser esglaons en l´exercici de l´autodeterminació.

Catalunya, tot i el seu passat i la seva lluita política reconeguda no ha tingut lluita per l´autodeterminació. La liquidació de les institucions polítiques pel règim borbònic va esborrar dels Països Catalans la memòria d´un dret públic propi i ens va especialitzar en municipalisme i dret i societat civils. El caràcter militar de l´Estat espanyol dels segles XIX i XX va allunyar la classe obrera i popular de l´exercici més elemental de la política, incloent el fet de votar. Finalment Catalunya ha cregut erròniament que l´Estat espanyol era democratitzable. L´Assemblea de Catalunya contemplava el dret d´autodeterminació, però va ser sacrificat en nom de la democratització d´un estat substancialment antidemocràtic però que afavoria els interessos conservadors dels partits de la reforma política. Només un trencament real amb el joc d´interessos actual pot engendrar noves perspectives.

(Eva Serra i Puig va participar en el debat al voltant de l´autodeterminació que va tenir lloc a Barcelona en el marc del Fòrum Social Català)

Per un patriotisme humanista, del Baix Montseny estant, Jordi Plens

2008-02-18T00:06:00.003+01:00

Per un patriotisme humanista, del Baix Montseny estant, Jordi Plens

El poeta Bonaventura Carles Aribau va triar les blaves serres del Montseny, especialment el turó de l'Home emboirat i nevat, per simbolitzar el paisatge de la pàtria en les seves famoses trobes, escrites el 1832. Aquesta elecció responia, sense dubte, a una familiaritat personal amb l'indret, com destaquen els versos en què declara que coneixia el front superb de la muntanya tan bé com el dels seus "parents" (= pares). Així, Aribau, de formació il·lustrada, mantenia el significat original del terme pàtria, que procedeix de l'expressió llatina "patria terra", com la terra on havia nascut el pare o, per extensió, la mare. En anglès, per exemple, els equivalents serien les paraules "fatherland" o "motherland". També remet a aquesta noció d'origen llatí el conegut poema de Gabriel Aresti que comença amb els versos "Nire aitaren etxea / defendituko dut" ('defensaré la casa del pare'), de l'any 1963. La defensa a ultrança de la casa del pare s'emparenta amb l'obligació moral en la defensa de la pàtria, que ja apareix en una oda d'Horaci als joves romans; això sí, amb un altre to: "Dulce et decorum est pro patria mori."

Encara que hàgim d'oblidar alguns aspectes poc atractius, avui dia, de la seva cultura, devem a aquella derivació de la civilització hel·lènica que es desenvolupà en la Roma republicana entre 168 i 129 a. C. (la Roma del cercle filohel·lènic dels Escipions) aspectes cabdals de la mentalitat occidental. Per començar, l'humanisme (la ”humanitas”; ideal de vida de l'advocat i alt magistrat Marc Tul·li Ciceró): un sentit de responsabilitat social que fa que els ciutadans de l’estat de dret s'impliquin en una administració que treballa per al bé públic. L'humanista, perquè és humà, no troba res humà que li sigui aliè. Aquest capteniment virtuós, sota el rètol d'antropocentrisme, és considerat una idea central en l'època del Renaixement. Encara més, la preocupació per la dignitat de l'ésser humà ha arribat fins els nostres dies a través de la Declaració Universal de Drets de l'ONU.

Segonament, hem de tenir en compte la mateixa forma de govern republicana, la qual, segons el baró de Montesquieu, autor de “De l’Esprit des lois” (1748), depèn del patriotisme. En paraules seves: "cal tenir en compte que el que anomeno la “virtut” en la república és l’amor a la pàtria, és a dir, l’amor a la igualtat. No és pas una virtut moral ni tampoc una virtut cristiana, sinó la virtut “política”; i aquesta és el ressort que fa moure el govern republicà. La forma de govern republicana, que sovint inclou una cambra legislativa i de deliberació, més o menys representativa, anomenada senat, és present a bona part del món. Per cert, no és gens estrany que el Congrés dels EUA (conjunt format per la Cambra dels Representants i el Senat) tingui la seva seu en un edifici anomenat Capitoli, que pren el nom de l'antic emplaçament del palau del senat a la ciutat de Roma.

La història registra repúbliques que van resultar determinants, encara que ja no existeixin, com l'holandesa, l'anglesa o la corsa. Algunes foren tan efímeres com la república catalana de 1641, representada per Pau Claris; o l'encara més breu de 1931, proclamada per Francesc Macià. D'altres, en canvi, han estat tan duradores com l'helvètica o la nord-americana. De fet, la Revolució americana va significar un gir copernicà en la manera d'entendre la relació amb la pàtria. Com que molts d'ells havien nascut al vell continent, els revolucionaris no projectaven el seu patriotisme envers la terra natal dels seus pares, com feien els fidels a la corona; sinó envers una nova nació que s'estava construint físicament i simbòlicament. Així, el patriota d'origen anglès Thomas Paine denunciava el 1776 la monarquia britànica i instava a declarar la independència. Ni l'existència d'un cert pluralisme, atès que hi havia dos partits polítics -whigs i tories-, dins d'un sistema parlamentari, no aconseguí aturar el procés de separació dels súbdits americans.

La distinció entre patriotes republicans i lleialistes tingué més endavant un reflex en la causa de la Irlanda catòlica. Pròxima a la concepció del patriotisme irlandès, l'ascensió al Matagalls, el 1899, de Jacint Verdaguer amb un grup de seguidors comportava una doble interpretació del Montseny. L'una, la patriòtica, actualitzada gràcies a la transformació del regionalisme vuitcentista en el nacionalisme del canvi de segle, el qual havia convertit en himne nacional la cançó Els Segadors. I l'altra, la reinterpretació religiosa de la muntanya duta a terme pel prevere poeta en destacar-ne la creu del cim.

Quin és el patriotisme que es pot exercir avui dia pel bé de Catalunya? En aquesta època de revolucions de vellut, el patriota (o la patriota) és aquell bon ciutadà (o ciutadana) que, per dignitat personal i estimació envers les lleis que mereix la seva nació, orienta la seva conducta intel·ligent a prioritzar l'objectiu de la llibertat col·lectiva en la seva agenda política.

Manifestació a Perpinyà contra la línia d'alta tensió

2008-02-17T23:50:00.001+01:00

Manifestació a Perpinyà contra la línia d'alta tensió.

El dissabte 1 de març a les 10 del matí, manifestació a Perpinyà, per dir NO a la MAT.La manifestació sortirà a les 10 del matí de la plaça Catalunya de Perpinyà, i finalitzarà a les 12 al Castellet.

Des de la CAL, organització de lluita per la llengua i la cultura catalanes, creiem que la defensa de la llengua està lligada indefugiblement a la defensa del terrirori. Per això, volem preparar tants autocars com puguem per pujar-hi, que sortirien a les 6:55 del matí del dissabte 1 de març de la Plaça Universitat de Barcelona.

El preu del viatge és de 10 euros per socis/sòcies i acompanyants de la CAL.Poseu-vos en contacte amb nosaltres enviant un correu a cal(a)cal.cat o trucant a la Seu Nacional de la CAL (telf: +3493 4159002). Les inscripcions es tancaran el dia 22 de febrer.

La MAT és inútil, injusta i inacceptable.No a la MAT! Ni al Vallespir, ni a la Plana, ni enlloc!

El 9 de març, jo també hi seré !

2008-02-15T00:35:00.000+01:00

El dia 9 de març, dia d'eleccions generals a l'estat espanyol i d'eleccions municipals i cantonals a l'estat francès, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés, farem una acció de recollida de signatures a tot el territori dels Països Catalans, acció que s'emmarca dins la campanya Decideixo decidir "Dd!". La campanya pretén recollir suport popular. Aquest suport, legítimament, podrà instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans a reclamar la competència de fer referèndums, és a dir, consultes populars vinculants.

Perquè aquesta acció sigui un èxit necessitem teixir complicitats, per tal que tothom que hi estigui d'acord pugui ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius. És en aquest sentit, que ens agradaria comptar amb el vostre suport.

Com ens podeu ajudar:

- Fent difusió, en el vostre entorn, de l'acció del 9M.

- Promovent la creació de taules de recollida de signatures en el vostre territori (veure www.decideixodecidir.cat)

- Donant suport a l'acció, el mateix dia 9 de març, amb la vostra presència a les taules de recollida de signatures.

Necessitem l'ajuda i el compromís de tothom per demostrar que som una nació que ha decidit decidir.

Digues amb nosaltres, Jo també hi seré !

Comissió organitzadora del 9 de març.

Plataforma pel Dret a Decidir

Sobirania i Progrés

Per a més informació de la campanya, aneu a www.decideixodecidir.cat

Les CUP veuen la nova llei d'educació com una agressió al sistema públic d'educació

2008-02-12T17:37:00.000+01:00

Les CUP veuen la nova llei d'educació com una agressió al sistema púbic d'educacióLes Candidatures d'Unitat Popular han fet púbic un comunicat a través del qual es posicionen davant la nova llei d'educació de Catalunya. La formació independentista dóna suport a les mobilitzacions convocades per al proper 14 de febrer pel conjunt de forces sindicals de l'àmbit de l'ensenyament i pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Els independentistes fan també una "denúncia a les forces polítiques autoanomenades 'd'esquerres' (ICV-EUiA i ERC) com a còmplices d'un govern" que, segons les CUP, es disposa a perpetrar una "agressió sense precedents al sistema públic d'educació a Catalunya". La CUP creu que aquesta llei ha estat redactada a partir de criteris mercantils i productius, i que aplicar-la suposaria un augment de les diferències entre centres que portarien, de facto, a una dualitat entre centres elitistes i d'altres de segona categoria. Podria, fins i tot, segons la CUP, derivar en el trencament del model lingüístic d'immersió.

La CUP demana que s'acabi amb la política segregadora dels concerts i s'estableixi una única xarxa pública d'escolarització, que es garanteixi un finançament del sistema educatiu equiparable al dels estats europeus, que es garanteixi el control públic de l'ensenyament i, finalment, que l'ensenyament públic tingui un model integrador i solidari basat en el laïcisme, la igualtat, la formació integral dels estudiants i la llengua catalana com a eina de cohesió.

COMUNICAT DE PREMSA:
PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC, POPULAR I CATALÀ,NO A LA PRIVATITZACIÓ, NO A LA LEC

. Davant la proposta de Llei d'Educació Catalana (LEC) impulsada pel govern tripartit del Principat de Catalunya, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), denuncia que:
- Aquesta llei, redactada sota els auspicis i les recomanacions del capitalisme transnacional (OMC, OCDE...) consistents a reconvertir els serveis públics en àmbits de negoci, té per principal objectiu avançar vers la privatització total de l'ensenyament, implantant un sistema de gestió privada dels centres que posi els criteris productius i mercantils per damunt de qualsevol consideració social o pedagògica.

- En cas d'aplicar-se, la LEC suposaria una agressió sense precedents al Dret a l'Educació de les noies i dels nois de classes populars, ja que no faria sinó augmentar les diferències entre centres, deixant l'orientació dels currículums en mans dels gestors, i establint, de facto, una dualitat entre escoles i instituts per a una formació elitista (els premiats pel nou sistema de finançament i autonomia de centres) i d'altres reduïts gairebé a l'àmbit assistencial i condemnats a la formació de mà d'obra barata i sense referents culturals.

- Tal i com està plantejada, l'autonomia de centres suposaria la impossibilitat d'una part important de la població d'accedir a una educació de qualitat que possibilités la seva plena realització com a persones i com a ciutadans; podria, fins i tot, derivar en el trencament del model lingüístic d'immersió, suposant un cop molt dur per al futur de la nostra llengua. Davant d'aquesta proposta, la CUP defensa una Llei d'Educació que:
- Acabi amb la política segregadora dels concerts i estableixi una única xarxa pública d'escolarització, garantint una gestió pública i democràtica dels centres on intervinguin mestres i professors, estudiants i llurs famílies.
- Garanteixi un finançament del sistema educatiu suficient i equiparable al dels estats europeus més avançats (com la tant anomenada Finlàndia, que hi dedica al voltant del 6,25% del seu PIB).
- Garanteixi el control públic de la qualitat de l'ensenyament, des del funcionament i les dotacions dels centres, fins a l'adequació dels currículums i els nivells de qualificació objectiva dels estudiants.
- Garanteixi un model educatiu integrador i solidari basat en el laïcisme, la igualtat, la formació integral dels estudiants i la llengua catalana com a eina de cohesió.
Per tots aquests motius, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) manifesta que:
- Dóna suport a les mobilitzacions convocades el proper 14 de febrer pel conjunt de forces sindicals de l'àmbit de l'ensenyament i pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, i crida el conjunt del poble català a afegir-se a la lluita per una educació pública i de qualitat.
- Denuncia el paper de les forces polítiques autodefinides "d'esquerres" (ICV-EUiA i ERC) com a còmplices d'un govern que es disposa a perpetrar una agressió sense precedents al sistema públic d'educació a Catalunya.

Països Catalans, febrer de 2008

L'agregació de Sants

2008-02-11T22:59:00.000+01:00

El 20 d’abril del 1897, per reial decret de la reina Maria Cristina, signat pel ministre de Governació, eren agregats els antics municipis de Sants, de Les Corts de Sarrià, de Sant Gervassi de Cassoles, de Gràcia, de Sant Andreu del Palomar i de Sant Martí de Provençals.

No era el primer cop que Sants, d’alguna forma, formava part de Barcelona. Ja a finals del segle XIV la parròquia de Santa Maria de Sants, així com el nucli colindant, sembla ser que era sota el control de l’esglesia del Pí. De fet, però, totes aquestes dades no són confirmades encara del tot i l’història oral manté versions contradictories. El propi Consell de Cent, el govern de la gran ciutat, també mantenia un fort control sobre Sants, on hi tenia pastures. En qualsevol cas el cens llavors no superava els 100 habitants. En quant Sants va aconseguir el titol de vila, a inicis del segle XVII va aconseguir la seva independencia municipal.

Fins al 5 de maig l’any 1893 el municipi es va mantenir independent de Barcelona, però sota una pressió constant de la gran ciutat. En aquell moment amb una petició de 2147 firmes favorables a l’agregació i 1432 oposades es va passar a formar part de Barcelona. De fet aquesta agregació fou induida pels industrials i terratinents del municipi que en aquell moment controlaven amplement el govern municipal. Aquest periode va durar fins al 12 de juliol del 1884, moment en el qual Sants tornà a ésser municipi independent, mercès a la forta pressió popular.

Però, com ja he dit al principi, Sants, com la major part de municipis del Pla de Barcelona, fou integrat definitivament a la ciutat l’any 1897. A partir d'aquest moment Barcelona formà un districte amb les Corts i el barri d'Hostafrancs. L'ajuntament de Barcelona va voler anular el record dels antics pobles, abandonant les antigues cases consistorials (la de Sants era al carrer Badal) i construïnt un nou edifici pel govern del nou districte a un terreny fins llavors de frontera, al carrer de la Creu Coberta, a Hostafrancs.

Els grans terratinents aconseguiren així el seu objectiu. Agregant tots els antics municipis, com el de Sants, aconseguiren un major poder polític i social. Simultaneament el sol del nou Districte barceloní va servir a Barcelona per instalar-ne totes aquelles coses que feien nossa al centre de la ciutat, fàbriques, cementiris, vies de comunicació...

Tanmateix, ni l’agregació a la gran ciutat ni la constant homogeneització que s’ha anat produint durant més de cent anys han aconseguit esborrar del tot als seus habitants el sentiment de pertinença a quelcom diferent a Barcelona

Sortida de la CODCAS (Comissió per la Dignitat dels Caps de Setmana)

2008-02-11T21:33:00.000+01:00

Era un dia frescot, però amb un sol brillant, la trobada va ser un xic complicada, puix si barregem la impuntualitat clàssica dels pixapins i un petit malentès alhora de trobar-nos, vam començar a disfrutar de la pròpia sortida gairebé una hora més tard del previst.
Vam passejar pel casc antic de la bonica ciutat de Vic, un trobava velles amigues (ja m'enteneu), dues del grup semblava que havien quedat per xerrar de la vida i les seves misèries, trencant així la unitat del grup (no serà que són més separatistes del què es pensen), paràvem per xerrar amb el Musté a la seva paradeta del mercat, vam aprendre una mica d'història local, i sobretot, els de can fanga van poder viure i descobrir l'autèntic model de botiguer ranci vigatà (català), amb una exhibició esplèndida, talment com si fos l'autèntic Sr. Perramon, o el gran Sr. Esteve (el de l'auca), curiosament ell també es diu Esteve.

Ràpidament vam enfilar cap a la muntanya, cap al Cabrerès, o Collsacabra, frontera natural d'Osona i la Garrotxa, allí, sense haver pogut veure cap partida de boines vermelles amb trabucs cridant visques al Pretendent, sí que els de Sants van poder veure l'espectacle natural (de nature, no de mature) d'un tros de la nostra estimada pàtria, es poden veure terres i montanyes de gairebé 11 o 12 comarques: El Canigó, l'Alta Garrotxa, la ratlla de mar del Baix Empordà, Les Alberes, El pirineu del Ripollès, El Pedraforca, El Montseny, la Plana de Vic, etc... Déu n'hi do!
Allà dalt (1300 metres), després d'una petita visita a l'ermita, només faltaria, vam procedir al dinar, bon menjar amb un vi farrenyo, del qual va fer que el to anés pujant fins que uns ràncis de la taula del darrera ens féssin l'alto en més d'una ocasió. Què hi farem...
Després, la baixada cap al poble-pessebre de Rupit a fer una esplèndida ratafia i com canalla a saltar al pont penjant que hi ha. Un acte evidentment prohibit, però que es va fer com aquells guiris que fan tanta ràbia quan fan una cosa no es pot fer.

Els valents vam enganxar amb el sopar, un altre cop carlí, al Merlot de Vic, i com no a la voragine de la nit osonenca, que la veritat no em ve de gust parlar-ne perquè ve a ser gairebé el mateix de sempre, alcohol, fum, i música alta. Vam acabar tard, molt tard, o molt d'hora depèn de com t'ho miris.
En resum, una jornada mitiquíssima com diria l'inigualable, gran patriota i grandíssim amic Rocker. Això sí, aprofito per reivindicar les sortides diürnes i pel qui vulgui l'alcoholisme diürn, la nit a vegades ja cansa.

Res més, una abraçada a totes i a tots i visca la Codcas.
Eric Herrera, desde la Plana de Vic.

No a la MAT

2008-02-11T18:50:00.000+01:00

La Plataforma No a la MAT al Principat i el Collectif Non à la THT a la Catalunya Nord hem engegat la campanya ATUREM LA MAT per recollir signatures per Internet contra el projecte de construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) entre França i Catalunya. Aquesta línia causarà danys irreversibles a àmplies zones de gran valor ecològic i paisatgístic, i no ha estat justificada en cap moment amb un estudi imparcial.

Us convidem a participar-hi i a animar els vostres amics i companys a signar a la nostra web (www.nomat.org <http://www.nomat.org/>) o bé a l'enllaç següent, i a afegir-lo a la vostra web:http://www.nomat.org/index.php?option=com_facileforms&ff_name=Signar&ff_border=0 <http://www.nomat.org/index.php?option=com_facileforms&ff_name=Signar&ff_border=0>

LA VOSTRA SIGNATURA POT AJUDAR A ATURAR AQUEST PROJECTE!!Moltes gràcies!!Comissió de DifusióNo a la MAT www.nomat.org <http://www.nomat.org/>

El comentari d'un bloc amic

2008-02-11T08:48:00.000+01:00

El Rocker o la nació indestructible

Enmig d'una badallera incontenible acabo de consumir aquest cap de setmana estrany (o no) i revifat de les profunditats de l'Avern, encenc un popular, una cigarreta de tabac negre cubà que m'han portat uns amics que han anat a Cuba. Una mica infernal, però després en parlaré. Ahir vaig mirar el Barça en família, vull dir, amb la colla d'amics, a casa d'uns d'ells, amb les boniques Maria i Jana patint-nos a tots plegats i especialment a mi, que vaig ser un aspersor de renecs i flastomades els noranta minuts que va durar el partit. Després que l'amo de la casa m'amenacés amb expulsar-me de la reunió familiar, vaig decidir contenir-me per no agreujar innecessàriament el càstig que tots plegats estàvem patint. El Mandril a vuit punts un altre cop. Les pizzes molt bones, això sí. En l'aspecte esportiu, l'única alegria ha estat la victòria de la Penya a la Copa del borbó de bàsquet. I no sóc de la Penya, sóc del Barça, però tampoc no sóc antipenya, ni de bon tros. Bé, per ser sincer, cal que digui que ja no sóc antipenya. Ho vaig ser fins a una final de Copa de l'any 97 que van jugar els badalonins contra el Cáceres, el León, o no sé quin merda d'equip d'aquests espanyols a una d'aquestes ciutats, justament; l'actitud del públic local i la retransmissió de TVE van ser tan escandalosament parcials i fastigoses que no em van deixar més remei que anar amb la Penya i des d'aleshores ençà tinc respecte i una certa admiració pels pioners del bàsquet al nostre país. Demà segurament veuré un badaloní fanàtic dels verd-i-negres i el felicitaré. Pel que fa al Barça de bàsquet, per mi ja poden agafar el montenegrí aquest, l'Ivanovic i enviar-lo al seu país a netejar camps de mines o a Kosovo a defensar els serbis. I del Palau Blaugrana que en facin una discoteca perquè el Deco, el Ronaldinho i tutti quanti quan pleguin puguin anar a entrenar directament sense haver d'agafar el cotxe.

En fi, que després del trist matx que ens van oferir, una força tel·lúrica em va arrossegar fins a l'Avern sense que jo m'hi pogués resistir. Estava a vessar d'ànimes condemnades, entre les quals la dels meus amics que m'havien portat el parell de caixes de Popular. En vaig encendre un, i em vaig adonar que unes noies que hi havia al meu costat s'enretiraven una mica i feien comentaris entre elles tot mirant horroritzades l'artefacte pestil·lent. Benvingudes a l'Avern. Si abans no s'havien adonat que hi eren, ja em vaig ocupa jo de fer-les-hi sentir. Tanmateix aquesta mena de tabac de veritat no és res gens estrany al nostre país: tenim els caliquenyos valencians i la pota pitiüsa.

Bé, la deriva del·lirant habitual de les nits de l'Avern va acabar al carrer entonant el Cant dels Maulets i la Manta al Coll seguint les notes d'una dolsaina que feia anar un valencià que prèviament havia tocat la Moixeranga. Després de l'Avern va venir el purgatori. Bé, no paga la pena de perdre-hi més temps ni fer-vos-n'hi perdre a vosaltres.

Jo, abans d'estendre'm amb aquesta xapa insuportable, el que volia era dedicar aquest post al Rocker, us ho juro. És un vell amic de Sants que acaba d'obrir un blog, com també se'n fa ressò l'amic Elies a qui he d'agrair una vegada més l'elogi que em fa i que m'honori citant-me al costat del Rocker. És un vell amic i tot un mite vivent de l'independentisme. El vaig conèixer quan jo tenia setze anys a una mena d'Avern anomenat Les Enfants, juntament amb altres ànimes errants de l'Illa dels déus morts que ell coneixia del Casal Independentista de Sants i del MDT. Un paio tremendo, un PPP (pura pedra picada). Patriota incombustible i excel·lent persona. Certament, com diu l'Elies, només que al blog hi expliqui un 10% de les seves vicències n'hi haurà per salar i vendre. Una vegada estàvem al Karma, un altre mític Avern i una noia li dóna el seu número de telèfon; eren els temps en què encara no hi havia mòbils, aleshores el paio es treu de la butxaca un paper endoblat, el desplega i era un paperot tamany DINA-3 tot amb números de ties !!! I hi va afegir el nou número, és clar. Bé, aquesta l'he dita jo perquè ell per modèstia no podia fer-ho, però n'hi ha més que per respecte les hi he de deixar explicar a ell.

Qui als Països Catalans, no coneix el Rocker? Hem coincidit en partits Barça-Madrid, me'l vaig trobar a Berga després d'anys sense veure'ns, en el Sempre Més, el concert de comiat dels Brams; vaig anar a l'Euskal Herria-Catalunya a Bilbo, al descans me'n vaig a fer un riu i només sortir al passadís em trobo ... el Rocker! Estic convençut que l'endemà d'un holocaust nuclear, a la Terra, apart de matèria orgànica només hi restarien alguns organismes microcel·lulars i el Rocker, com a encarnació perenne de la immortalitat de la Nació Catalana.

Denúncia

2008-02-10T14:59:00.000+01:00

Hola a tothom,

Us fem una nova proposta, aquest cop de queixa i denúncia oficial, a l'empresa IKEA, que des de fa anys es rifa del consumidor i de la mateixa Generalitat de Catalunya, incomplint nombrosos acords de normalització lingüística, inclòs el que sembla una obvietat: el compliment d'una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Us proposem seguir els següents punts:

1) Efectuar una denúncia a títol individual a IKEA a través del formulari electrònic de l'Agència Catalana del Consum:

http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/FRM_FULLREC_DENUNCIA_SRCAT.jsp

(també la podeu imprimir, signar-la i dur-la a qualsevol d'aquests centres:

http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html )

Recordem que qui fa la denúncia no es considera part implicada, que només ho són l'administració i l'empresa en qüestió. Per tant, no ens suposa cap tipus d'implicació en res.

S'han d'omplir el següents camps:

1- establiment: no cal que ompliu tots els camps, només cal que poseu el nom de l'empresa i l'adreça de l'establiment on representa que heu anat:

C/ Luxemburgo s/n
Polígono Montigalá
08917 Badalona
Barcelona

L'Hospitalet Districte Econòmic
Entrada peatonal:
Av. de la Gran Vía 115-133
Entrada de coches:
C/ Ciencias, 100
08907-L´HOSPITALET DE LLOBREGAT

3-Fets: s'ha d'explicar que a la botiga no disposaven del catàleg de productes del febrer 2008 en català i que per tant s'incompleix l'article 32 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que estableix l'ús de com a mínim el català en els documents d'oferta de serveis.

4- Petició: "que inicieu les actuacions necessàries per tal de fer complir la Llei i garantir els meus drets com a consumidor", o bé "que es garanteixin els meus drets lingüístics reconeguts en la Llei 1/1998 i en l'Estatut del Consumidor de Catalunya", o bé "que inicieu l'expedient sancionador a l'empresa, o bé el que us sembli.

5- documents adjunts: com que és una queixa electrònica, no cal, però sí que heu de fer referència a: "catàleg de productes del febrer 2008", o bé "catàleg de productes anomenat IKEA novedades febrero 2008".

6- A observacions podeu posar que aquest incompliment ja s'ha donat en altres ocasions anteriors.

2) Comunicar a l'empresa que els hem denunciat i que no tenen vergonya:

http://www.ikea.com/ms/es_ES/customer_service/splash.html

Badalona: 902400922

l'Hospitalet: 902 400 922

per carta a les adreces postals citades

Entre tots i totes hem d'aconseguir mantenir la pressió a IKEA i que almenys vagi pagant multes!!

Volem viure plenament en català!!

(us agrairíem que ens comuniquéssiu les denúncies i queixes efectuades a

etiquetatge@mesvilaweb.cat)

La música, que no pari mai

2008-02-10T14:53:00.000+01:00

A totes i tots aquelles i aquells que senten com a pròpia qualsevol injustícia comesa contra qualsevol part del món i actuen en conseqüència.

... maite zaituztegu!

http://www.youtube.com/watch?v=J7vmP7i9ul4

a totes i tots ells i elles aquest vídeo, que ens omple de llum i ens dóna la força necessària per seguir endavant en moments de tanta convulsió, falta d'humanitat, justícia i llibertat, moments de profunda incertesa.

Els comentaris de dos blocs amics

2008-02-10T14:39:00.000+01:00

La llista i el Bloc del Rocker

antonigarcia | divendres, 8 de febrer de 2008 | 22:16h

Vagi aquest post per donar la benvinguda al meu amic Rocker que acaba d’estrenar bloc (http://blocdelrocker.blogspot.com/). L’Agustí més conegut com a “El Rocker” és un exemple de persona lluitadora d’esquerres e independentista que participa a diferents moviments socials a part de ser el President del Casal Independentista de Sants Jaume Compte.

A més el Rocker és l’impulsor-administrador d’una llista anomenada “ la llista del Rocker”. Aquesta llista vol ser un espai de comunicació per construir la llibertat social i nacional dels Països Catalans.

Actualment " la llista del Rocker" està formada per 800 persones compromeses amb les lluites socials i nacionals i és nodreix de les aportacions de tos els membres en forma de convocatòries, reflexions, noticies, crides, actes….

Us convido a visitar el seu bloc i també a participar en la seva llista.

ELIES 115

Continuant amb les bones notícies blocaires, un altre amic entrenyable, el Rocker… ha obert un bloc!! L’Agustí és, a ciència certa, l’independentista més popular dels Països Catalans. Som amics de fa molt de temps, uf! Només que al seu bloc expliqui un 10% de les seves aventures, aquest bloc esdevindrà un dels més populars de la catosfera sobiranista, no en tingueu cap dubte. De manera que després de la incorporació d’en Ròdia, el meu bon amic formenterenc de l'illa dels deus morts (no defrauda, eh?) ara l’Agustí. Creixem! I no ens aturaran! Fa com un pessigolleig veure els teus amics obrint blocs.

Col.lectiu Català Sempre

2008-02-08T16:25:00.000+01:00

...en favor de la llengua, el que no fem nosaltres no ho farà ningú.

El 28 de Desembre del 2006, el professor Joan Solà va publicar un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” en el qual, de manera contundent, denunciava la greu situació de la nostra llengua i també la falta d’actituds decidides en la seva defensa. Tot seguit , altres articles i també moltes cartes al director es van solidaritzar amb el contingut de l'esmentat article reclamant, també, la creació d’un “moviment civil” que reacciones en front d’aquesta greu situació. Finalment el 3 de març, al diari Avui, va ser publicada la carta d’un col·laborador d’aquest col·lectiu la qual reproduïm a continuació:

“ El 31 de desembre passat, es va publicar una carta meva sota el títol "Ens cal un moviment civil". Posteriorment han estat moltes les cartes aparegudes reclamant engegar aquest moviment. En aprofundir en la conveniència de fer-ho, he considerat que els col·lectius ja existents poden donar resposta a les nostres inquietuds (Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret a Decidir, Omnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Coordinadora d'Associacions per la Llengua i d’altres.) De tota manera i coincidint amb moltes persones i professionals de la llengua, considerem primordial potenciar l'hàbit de mantenir-nos sempre en l'ús del català, és a dir, no canviar de llengua. Si aquest hàbit es fa majoritari entre els catalanoparlants, estarem utilitzant l'eina més valuosa i efectiva de què disposem. Com que aquest capteniment no és fàcil, ens proposem crear un col·lectiu, la finalitat del qual, serà ajudar a superar les dificultats que comporta aquesta actitud així com generar un sentiment de solidaritat entre les persones que compartim el mateix objectiu. Rebreu més dades sobre aquest projecte si envieu un missatge a ……. «

Així ha començat aquest projecte. Compartir les nostres idees i experiències, és el que més pot ajudar-nos en la manera que hem triat d'afavorir l'ús social del català. Gràcies a tots els que ja us hi heu afegit. Totes i tots, si som conscients de la nostra responsabilitat, hem d'adoptar aquest hàbit lingüístic i aconsseguir que el col·lectiu "Català Sempre", sigui cada vegada més nombrós.
Per adherir-vos, envieu un correu a:_catala@sempre.cat_sereu molt benvingudes / benvinguts.

9 de març, campanya de recollida de signatures pel dret de decidir

2008-02-08T11:09:00.000+01:00

L'acció de recollida de signatures prevista per al dia 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya “Decideixo decidir”, promoguda per la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés, a fi d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans que reclamin la competència de fer referèndums, és a dir, consultes populars vinculants.

La decisió dels ciutadans i ciutadanes del nostre país de sortir al carrer dient que volem decidir el nostre futur amb llibertat s’emmarca en l’exercici de la radicalitat democràtica exigible a qualsevol govern que s’autodefineixi com a demòcrata. La democràcia ha de permetre exercir el dret a convocar referèndums, inclòs el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació per decidir sobre la nostra sobirania nacional.

Les mobilitzacions del 18-F de 2006 i 1-D de 2007 pel dret de decidir de la nostra nació i sobre les infraestructures han estat un primer pas d'expressió col•lectiva d'aquesta voluntat.

La recollida de signatures que es farà arreu del país anirà acompanyada de la venda de mocadors vermells amb l’anagrama “Dd!” que, a més de simbolitzar la unió del poble davant l’impediment actual que no ens deixa exercir els nostres drets, servirà per autofinançar la campanya.

La nostra acció és planteja de manera autoorganitzada i lliure des de la societat civil, al marge de l’acció electoral i dels partits polítics; es tracta de refermar un cop més que SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR.

PROCEDIMENT

L’acció del 9M s’ha plantejat de forma senzilla a fi que la campanya es pugui autofinançar i que la recollida de signatures sigui el més ampla possible, d’acord amb els recursos i la capacitat operativa dels organitzadors. Per això, l’acció del 9M, es basa en un kit fàcil de transportar, el KIT9M, que la Plataforma pel Dret de Decidir s’ha encarregat de produir i que posa a disposició de totes les entitats adherides i a la resta d’entitats, grups i associacions col•laboradores, amb un prepagament de 100,00 € com aportació per al seu cofinançament.

El KIT9M conté

200 butlletes de recollida de signatures
1 senyera per guarnir la taula
1 paquet de bolígrafs
1 paquet d’adhesius per reforçar la campanya i decorar el KIT9M
1 manual d’instruccions amb telèfons de contacte on poder consultar dubtes i rebre assessorament jurídic en cas que sigui necessari.
1 argumentari de campanya per donar raó dels objectius a qui ho demani

I, finalment
100 mocadors vermells estampats amb el logo de la campanya “Dd!”, que es poden vendre a 2 euros cada un.

El KIT9M, es podrà obtenir sol•licitant-lo a través de la web de la campanya www.decideixodecidir.cat omplint el formulari i fent el prepagament, via transferència bancària al CC de la Plataforma pel Dret de Decidir nº 2100 3084 85 2200396681, anotant el nom de la Entitat que el sol.licita, a fi que es pugui verificar.

S’acordarà un sistema de distribució, que es farà públic a la mateixa web i un sistema de retorn de les signatures recollides i liquidació dels mocadors. En principi es preveu que per norma general, la recaptació per la venda de mocadors romangui a mans de l’entitat o grups que participen en l’acció del 9M. En cas de pèrdues es podrà retornar fins al 50% del prepagament, previ retorn del KIT9M amb les signatures recollides.

Com a entitat adherida a la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) que sou, us convidem a organitzar meses arreu del territori pregant-vos que ens informeu de la situació de les mateixes via web a www.decideixodecidir.cat abans del 20 de febrer per tal de poder organitzar i encaixar la seva distribució dins de l’estructura general.

No dubtant de la vostra disposició i voluntat de col•laboració,

Cordialment,

Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)
Comissió 9-M

Reinvindiquem la xarxa bàsica ciclista de Catalunya

2008-02-08T10:03:00.000+01:00

En compliment de la Resolució del Parlament de Catalunya de 10 d'octubre
de 2001, en la que s'insta el Consell Executiu a impulsar la creació d'una
xarxa ciclista de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya va encarregar aquesta tasca a la Coordinadora
Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, que va lliurar el traçat detallat i la
forma d'implementar-lo al territori, al departament de Política
Territorial.

La xarxa bàsica uneix les poblacions del país de més de 5000 habitants i
moltes de les actuacions per implementar-la son de fàcil aplicació, mentre
tan s'estan remodelant, construint o planificant infraestructures al país
sense tenir en compte el traçat de la xarxa ciclista.
www.ccub.org/xarxa

El 10 de febrer començara a Barcelona una marxa anomenada "Temps de
re-voltes" amb la pretensió de recorre fins el 26 d'abril, una trentena de
comarques catalanes en bicicleta per fomentar el decreixement.
www.tempsdere-voltes.cat

Aquesta marxa aprofitara el traçat de la xarxa bàsica ciclista per tal de
recordar la necessitat de la seva construcció.

La Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta dona suport a aquesta
iniciativa del col·lectiu temps de re-voltes.

Convoquem a tothom al tret de sortida d'aquesta marxa a la plaça
universitat el 10 de febrer a les 11 hores, anirem amb bicicleta
acompanyant a els integrants de la marxa fins a Sant Feliu de Llobregat.

Més informació
www.ccub.org
www.tempsdere-voltes.cat

Adhereix-te al MANIFEST per a un nou marc de protecció de Collserola

2008-02-07T22:50:00.000+01:00

Adhereix-te al MANIFEST per a un nou marc de protecció de Collserola

El desenvolupament urbanístic ofega Collserola, cal protegir-la declarant-la Parc Natural i assegurar que no s'urbanitzi ni un pam més!
Collserola és un espai natural excepcional que cal preservar. Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona i altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i del Vallès, avui encara conserva un mosaic divers d’espais forestals, agrícoles i de rieres que ens permeten gaudir d’uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i d'una diversitat insospitada d’espècies animals i comunitats vegetals. Però tot això s’acaba, davant la permissivitat urbanitzadora de les administracions.
L’anterior govern de la Generalitat, tot i haver-se compromès públicament a declarar Parc natural Collserola l’agost de 2005, no ho ha fet. S’ha enganyat la ciutadania. Però sí que s'ha aprovat noves promocions immobiliàries i actuacions agressives per Collserola. És urgent declarar Collserola Parc Natural desclassificant les reserves edificatòries i d'infraestructures que preveu l'obsolet Pla General Metropolità vigent des de l'any 1976.
Clica aquí i signa http://www.collserola.org/salvemelparcnatural/

Gràcies a Sant Jaume Compte

2008-02-06T16:17:00.000+01:00

Hola,

Si recordeu una de les anecdotes del judici a Can Vies, va ser que la jutgessa, cada cop que anomenava al Casal Independentista de Sants "Jaume Compte" deia Casal Independentista Sant Jaume Compte. Potser una de les raons per la qual hem guanyat el judici és pel fet de tenir un sant.

CAN VIES ÉS DEL BARRI I AL BARRI ES QUEDA

Ja ha sortit la sentència del judici del CSA Can Vies i és favorable al Centre Social. Divendres va sortir la sentència del judici que es va celebrar el passat dijous on TMB demandava als "ignorats ocupants" del CSA Can Vies. La jutge dóna la raó als okupes contra TMB i no seran desnonats segons aquest procés. La jutgessa en la seva sentència considera que l'empresa municipal s'ha equivocat i havia d'haver demandat el sindicat CNT, entitat a la qual està cedit el local des de 1984, en lloc d'intentar expulsar els okupes que l'utilitzen des de 1997.

Des de Can Vies es celebra aquest resultat tot i saber que encara queda molt per a fer per a que es reconegui que aquest centre social no ha de desaparèixer doncs és necessari per als moviments socials del barri.

Entrevista de La Directa a l'Agustí (LLista del Rocker)

2008-02-06T03:17:00.000+01:00

1) Quan sorgeix la idea de la Llista Rocker? Quina és la teva motivació al posar-la en marxa?

La idea sorgeix fa uns sis anys, una mica en paral·lel a la posada en marxa

de la web Llibertat.com. Els meus primers missatges eren enviats des de un

correu d'aquests que estan a l'abast de tothom. Veient que la llista funcionava

(tot i que en aquells moments potser tenia unes 30 adreces), vaig parlar amb la

gent de Llibertat.com i així poder utilitzar el seu servidor i la seva adreça.



La meva motivació era fer arribar a la gent de la llista informació practicament

en temps real, que fos un espai de comunicació per continuar construint la

llibertat nacional i social dels Països Catalans, tot i que en aquell moment

internet i el correu electrònic encara eren incipients, tenia molt clar el gran

potencial que tindria, cosa que s'ha demostrat abastament.

2) Com selecciones la informació que hi apareix? N'hi ha que s'hi queda fora?

La selecció de la informació és molt senzilla, la faig en base a que el que

envio pugui interessar al màxim de gent possible, dins clar, d'unes optiques de

l'esquerra independentista. Evidentment que rebo moltes coses que considero que

han de quedar fora.

3) Quanta gent hi ha subscrita en l'actualitat? Reps noves peticions?

Actualment estic vorejant els 600 subscrits a la llista, i si, vaig rebent

noves peticions de subscripció.

4) Com creus que ha modificat internet les xarxes de difusió d'informació alternativa?

Internet ha sigut cabdal per renovar les xarxes de difusió d'informació

alternativa, a banda de que pot arribar a un número de gent molt major, és molt

important la rapidessa en que ho fa.

5) No t'has plantejat fer un salt qualitatiu (fer una pàgina web/portal informatiu?)

Tinc plantejat en un futur inmediat fer un blog, tot i que crec que la llista

ha de seguir funcionant, és el contacte més directe amb la gent subscrita a la

llista.

6) Has rebut alguna queixa d'algú que et consideri spam?

No he rebut cap queixa per el tema spam per una raó molt senzilla, no tinc

subscrit ningú a la llista que no ho sapiga, mai he afagit una adreça sense que

la persona m'ho hagi autoritzat.

La llista vol ser un espai de comunicació per continuar construint la llibertat
nacional i social dels Països Catalans. Es nodreix de les aportacions de tots/es
en forma de notícia, denúncia, crida, convocatòria i reflexió.

La gent apuntada a la llista és gent compromesa amb el país i les lluites
socials i que agrairan molt qualsevol informació que supleixi, contraresti o denunciï les informacions dels mitjans de comunicació, gairebé tots al servei del poder establert.

Per tant, qualsevol informació que creieu que pot fornir aquest espai de
contrainformació no dubteu en fer-nos-la arribar. Necessitem les vostres aportacions.

Col.laboreu !